Trenta anys porta Carme Coscullano exercint l’ofici de florista. Encantada, malgrat la duresa, afirma. Avui és un dels dies grans, d’aquells en què a ningú li fa vergonya anar carregat de roses pel carrer, diu.

Bones perspectives? 
Sí, sí, es presenta molt bé. A banda, amb els mateixos clients de sempre; en tinc molts que repeteixen cada any, fins i tot els que no conec perquè fan les comandes per Internet. 

Fidels.  
Sí, sí, ja et dic, fins i tot n’hi ha que viuen fora d’Andorra. 

La tradicional se n’endú la palma? 
Oi tant, sí, sí. La rosa vermella, amb l’espiga i la bandera: el que és més clàssic també és el que més venem, de lluny. Sempre hi ha coses més elaborades perquè hi ha algun client que vol alguna cosa de diferent i nosaltres hem d’estar preparats, però la immensa majoria, ja dic, tria la rosa clàssica. 

Li veu futur a la tradició? 
Sí, jo veig que es mantindrà, si més no durant molt de temps. En fer-ho a les escoles, els nanos més joves ho tenen molt interioritzat. És una festa molt maca en què tothom està content, i si ho celebren a l’escola en surten molt contents. Jo ho veig amb els meus fills, per exemple, malgrat que ja estan habituats a casa, és clar. 

No hi ha diferències per edats? 
Avui no hi ha excuses per arribar a casa sense la rosa... o potser et quedes sense dinar. És un dia en què a ningú no li fa vergonya anar amb les roses pel carrer.  

És que els altres dies sí? 
Els senyors, a vegades, són molt vergonyosos i em diuen “prepara-me-les que no es vegin tant”. En canvi, avui en compren per a les companyes de feina, per a les parelles, per a les mares...

I les dones no ens animem a regalar-la? 
Sí, sí que n’hi ha que ho fan. Em diuen que prefereixen que a elles els regalin el llibre i elles compren la rosa. Doncs perfecte.

Algú se la compra per a si mateix? 
Doncs no m’ho diuen, això, però bé, suposo que també es deu donar el cas. 

Els preus es mantenen? 
Sí, sí, aquí la rosa clàssica la mantindrem com l’any passat, fins i tot diria que com fa dos anys, a cinc euros. Lògicament, si hi ha un muntatge més elaborat ja té un preu. 

Durant la resta de l’any ens regalem moltes flors? 
Sí, penseu que sempre hi ha un sant, un aniversari, un ascens a la feina... jo què sé, hi ha mil ocasions. Sempre hi ha motius per regalar flors. 

No ens sap greu de gastar en una cosa bella però efímera. 
També tens flors artificials, és clar, i duren per sempre, però jo trobo que no són tan maques. Precisament el fet que sigui efímer és el que fa maco un regal així. 

Tendim a ser sobris o esplèndids? 
Hi ha de tot, naturalment, cap client és clavat a un altre. És difícil establir una mitjana ni res similar. Porto trenta anys en l’ofici i he vist una mica de tot. 

Què la va portar a vostè cap a aquest sector? 
No ho sabria dir: vaig començar de ben joveneta a treballar en una floristeria i em va agradar tant que em vaig quedar al sector i em vaig anar especialitzant. Vaig posar la floristeria i estic ben contenta d’haver-ho fet. 

Magnòlia Flors, que no ho hem dit.   Per trenta anys més?
Nooooo, espero jubilar-me abans, que això és un ofici que no ho sembla, però és dur. 

Així els deu costar de trobar el relleu. 
Sí,  és molt difícil, molt difícil, com en totes aquestes feines manuals i que no es limiten a les vuit hores i cap a casa. A Barcelona, per exemple, existeixen escoles d’art floral, però a l’hora de la veritat no és el que la gent escull més. És una feina sacrificada: no són les hores que tens la botiga oberta, sinó les que t’hi passes tenint cura de les flors i plantes per al dia següent. Ens passa una mica com als forners o pastissers. Exigeix molta dedicació.  

Doncs merci per l’esforç, perquè la vida és més bonica amb flors.  
Oi que sí?