Ha canviat (no del tot) la música per l’economia i l’escriptura: Carles Martínez-Illescas publica  ‘La guia definitiva del creixement personal’. Es va estrenar en castellà i ara,  en català i amb bandera andorrana

L’havíem conegut com a cantautor: què ha passat amb la música?
Continua estant aquí. Home, la part de cantautor ha quedat en una gran anècdota, és cert, però continuo tocant. Per exemple, m’agradaria fer algun concertet benèfic. 

Alguna part deu tenir la música de creixement personal, oi?
Doncs sí, efectivament. Per a mi, molt, i per a tothom. Quan parlo de creixement personal utilitzo un esquema senzill: ser, fer, assolir. En el ser hi ha les claus per tenir una bona estructura de quina persona ets. Entre les habilitats que s’han de conrear, una de molt evident és la creativitat. 

Sona evident, sí. 
Fer música incrementa aquesta creativitat. Com qualsevol altra forma d’art: dibuixar si t’agrada, ballar... La creativitat és un motor molt potent. 

Ja hem lligat passat i present. Anem al llibre. 
És el primer que faig, publicat per primer cop en castellà, i ara en surt la versió amb bandera andorrana, per dir-ho d’alguna manera. No sols s’ha traduït al català sinó que hi he inclòs referències a Andorra, que era una cosa que m’interessava molt. 

Expliqui’ns el perquè del llibre. 
Surt per una necessitat personal. Un cop jo havia fet cursos de coaching, havia fet molta lectura de no ficció, de creixement personal, sobre creativitat, psicologia, etcètera. Al final se’t genera un cacau al cap, perquè ens entenguem col·loquialment, barreges tot de conceptes. Així que necessitava establir la meva metodologia. 

Vostè és economista. 
Justament. El fet de ser professor, de ser economista, fa que necessités estructurar-me les idees. Així que vaig començar a escriure per a mi, per tenir les coses clares. Quan portava unes seixanta pàgines, en llegir què havia posat, tot i que soc molt crític amb mi mateix, sorprenentment em va agradar. 

Fantàstic!
Vaig pensar: aquest és el llibre que m’hauria agradat llegir a mi fa uns anys, quan començava a llegir sobre creixement personal. 

Doncs ben fet. 
Penso que és un llibre que pot ajudar gent que està començant o gent que ja porta temps i necessita estructurar el coneixement. 

Faci’ns-en cinc cèntims: jo també vull millorar la meva vida. 
El primer pas és començar, és el més difícil, és la voluntat. Després vindran els coneixements. La part més important, però, és la posada en pràctica, evidentment. Falla en altres llibres, Per exemple, psicologia positiva: abans d’anar a dormir, escriu x coses fantàstiques que t’han passat avui. Molt bé, però no ho fas. El meu llibre és com un quadern Santillana, un workbook. 

Ens posa deures. 
A banda d’exemples, de frases xules, hi ha d’haver aquest pas cap a l’acció. 

I què busquem?
La gent passa per la vida i quin és el sentit? No cal fer un any de retir a l’Himàlaia per saber que tothom vol fer un camí intern com més satisfactori millor. Sovint està en dissonància amb el que realment estem fent. Què perseguim? Un èxit. 

Per a cadascú és diferent. 
Per a mi, és una conjunció de cinc coses: què vols i per què ho vols, tenir un pla, fer accions conforme al teu pla, gaudir del procés i, el més important, deixar un món millor del que trobes. 

Uf! Veient el que ens envolta...
Crec que aquest llibre m’ajuda a mi a deixar un món millor del que he trobat. Però Tony Robbins diu “no es pot donar allò que no es té”. Així que primer hem de créixer nosaltres. 

La meta és tenir un BMW més gran. 
No, no, no. Les metes te les poses tu, han de ser personals, integrals. Si només et centres a assolir, inevitablement al cap d’un temps sentiràs un buit: pensava que allò em donaria plaer i sí, però passatger. Així que més important que tenir i fer és ser. Dediques temps a la teva passió? A la teva creativitat? A tu mateix? Fes una llista de control.