Yann Marais. Nascut a la Bretanya, va decidir quedar-se pels Pirineus en acabar la vida laboral i dedicar-se a l’acció social. Fins aquí les dades personals: és curiositat malsana, adverteix a la periodista picant l’ullet, i el que importa són els projectes. Ell està involucrat en ‘l’Alternativa’, associació i mitjà de comunicació

Quatre anys de la revista ‘l’Alternativa’. No és fàcil. 

La revista en paper és una aposta que fem quan tenim diners, però no és el que realment importa: ho és el projecte, l’associació, que té la via d’acció social i la d’acció cultural. Tenint sempre clar que el primer són les persones i per elles hem de donar la cara. 

Bon punt de partida. 

Però pel consell de redacció de la revista, saps? Ha passat ja bastanta gent, el problema és que en un projecte sense ànim de lucre resulta difícil mantenir el compromís de la gent. 

És clar. 

Ara som una cinquantena de socis a l’entitat. El 2017 ens vam plantejar que la informació local havia de ser diferent, amb accions concretes, tant a nivell cultural com social. 

Per exemple?

El proper dia 12, a Sant Domènec, organitzem un debat sope els Jocs d’Hivern. Vindran Bernat Lavaquiol, portaveu de la plataforma Stop JJOO i regidor de la CUP, i el vicealcalde Jordi Fàpega, de Junts. Per què? Perquè és un tema que genera molt debat ara mateix. 

No és el primer que fan. 

Cada mes fem un col·loqui. Hem parlat per exemple sope els nous contenidors intel·ligents que es volen implantar a la Seu. Pensem que és una barbaritat.

Per què?

A Berga fan recollida casa per casa i funciona molt bé. Això dels nous contenidors, amb un xip, una aplicació per al mòbil... pensem que serà un hàndicap per a la gent gran o amb discapacitat, amb la gent que tingui dificultat a adaptar-se a les  noves tecnologies. 

Com en el cas dels bancs. 

Com en el cas dels bancs.

Entraran en aquest tema?

Sí, per descomptat. 

Diu que cal un altre tipus d’informació. Què fem mal els mitjans?

Hem de partir del principi que la informació ha de tenir les persones a la base. Per exemple, en uns dies testifica al jutjat un noi que va participar en una vaga general i, en tallar la carretera, els mossos el van denunciar. Això ens preocupa, és un tema d’informació lliure. 

Els mitjans tradicionals ho tractem.

Però des del punt de vista de la política o judicial, de l’ordre públic. Però després hi ha la persona que està implicada, la seva problemàtica. Aquest és el punt de vista que ens interessa. 

Estarem al cas, doncs. 

Un fet així implica moltes coses, com per exemple que sempre que hi ha repressió hi ha una decisió política darrere. I darrere encara hi ha un pensament únic que es vol implantar com a definitiu. Nosaltres pensem que hi ha diferents corrents de pensament. S’ha d’explicar. I s’ha d’anar a les arrels dels problemes, denunciar els interessos que ho contaminen tot. 

‘L’Alternativa’ també té vinculació política, oi?

Nosaltres som gent republicana i d’esquerres en plural. Acceptem, però, tothom excepte gent vinculada a les forces de l’ordre, a l’Església, als partits polítics. 

Com és de difícil tirar endavant una revista i sense afany de lucre. 

Gràcies als socis, a la quota: 25 euros l’any. I de moment no devem res a ningú. Per això som independents i podem parlar de tot, posar en qüestió tot allò que veiem que no encaixa.  

És clar. 

I posem en valor la cultura local. També és molt important. La cultura és en general molt elitista i nosaltres creiem que hi ha d’haver un altre model de difusió del fet cultural. 

Elitista?

No sols a nivell econòmic, que també, però els artistes troben molta dificultat per posar a l’abast de tothom la seva opa. Per això també organitzem exposicions, per exemple.