“No els diguis clients com a qui compra el pa, digues ‘puteros’”

A ‘La revuelta de las putas’ relata vivències tan inhumanament crues com haver estat venuda a un proxeneta. Amelia Tiganus, que el cap de setmana presentava el llibre a Andorra, és un referent en la lluita per abolir la prostitució. 

Una infidelitat puc perdonar-la, però si diu que ha anat de putes... ja m’ha vist prou. 
Però és el que menys succeeix, realment. Més aviat una infidelitat en la parella és difícil de reparar el vincle, perquè s’entén que hi va haver una connexió afectiva amb una altra persona. En canvi, consumir prostitució s’ha entès històricament com una cosa totalment tolerada fins a generacions molt properes a la nostra. 

Puf!
En ser considerades les prostitutes com a dones inferiors i les casades, les que gaudeixen de reconeixement social... Era com un mal menor anar amb prostitutes. Crec que això avui ja ha canviat. 

Encara!
La lluita feminista ha canviat moltes coses. Tot i que algunes dones, molt joves, em diuen que són pressionades per fer pràctiques sexuals que no els resulten plaents. Les amenacen dient “si no ho fas, me’n vaig de putes”. 

Al segle XXI. Esgarrifós. 
Una manera de controlar la sexualitat de les dones. 

Me’n vaig a abusar d’una altra persona perquè la crec inferior. Infame. 
Hauria de ser considerat així, sí. Els homes que consumeixen prostitució, els puteros, abusen del poder que tenen. Obtenen satisfacció sexual abusant de la situació de vulnerabilitat que clarament pateixen les dones que es prostitueixen. Estem despertant i, per fortuna, comencem a deixar de considerar inferiors a aquestes dones. És el camí. 

És a dir...
Que ens sàpiga tan greu que abusin d’una dona romanesa, o colombiana, o nigeriana, com que agredeixin la nostra neboda a la festa del poble. I quatre de cada deu homes reconeixen haver consumit prostitució: estem envoltats d’agressors sexuals. 

Quina dada!
I ho fan no només amb el beneplàcit de la societat, sinó del mateix Estat, que no protegeix els drets de les dones. Dels infants, que cada dia n’hi ha més demanda! No protegeix les víctimes i no castiga qui vulnera els seus drets: proxenetes però també els puteros.  Un bitllet no eximeix de ser un agressor sexual. Al contrari, n’és la prova. 

Qui és el client? Un perfil?
Jo no els dic clients, perquè penso que no es pot dir de la mateixa manera a un home que compra el periòdic, o el pa,  que a qui paga per instrumentalitzar una dona i posar-la al seu servei sexual. Els dic puteros, o prostituïdors si vols un llenguatge més acadèmic. 

Aclarit. 
S’ha intentat sovint fer-ne un perfil, descobrir qui són, i és pràcticament impossible perquè qualsevol home pot ser putero, al marge del seu poder adquisitiu, del seu nivell cultural, ideologia política, edat, aspecte físic...

Vostè els classifica, però.  
La gent diu que hi ha alguns que se senten sols, que no són agraciats físicament o no tenen habilitats socials... Això és una fal·làcia: no es pot demanar sexe per llàstima. Hi ha dones en igual situació i no se senten amb el dret a tenir accés a homes molt atractius a canvi de diners. Que vagin a teràpia i millorin les seves habilitats. Però no, volen comprar allò que ni es compra ni es ven. 

L’afecte.
En els cinc anys que vaig estar explotada sexualment, per més de 40 prostíbuls, trobava els que ens obliguen a fer el paper de la noia amorosa per un bitllet. I ens acaben penetrant i exigint els nostres actes més íntims. 

Hi ha una segona categoria. 
Els puteros mascles. Volen reproduir allò que aprenen en la pornografia. Es creuen uns amants ideals i que les dones prostituïdes en gaudim molt. I les que no, són unes frígides. 

Sense paraules. 
Finalment, hi ha el putero sàdic. El menys comú, però més perillós, que gaudeix humiliant, torturant... fins i tot assassinant, que poc parlem de les dones que acaben assassinades en el marc de la prostitució. 

Va témer per la seva vida?
Constantment. Has de tenir tots els sentits posats a sobreviure. En un prostíbul a milers de quilòmetres de casa...

Tres-cents euros val un ésser humà?
Valen tres-cents euros i fins i tot menys. És el preu pel qual em van vendre a un proxeneta espanyol. Jo soc romanesa, vaig néixer en aquest país, que és el gran exportador de mercaderia d’aquesta indústria criminal que és la indústria de l’explotació sexual. Però el preu pot ser aquest o un plat de menjar perquè els éssers humans som vulnerables. 

Qui defensa que és un ofici que s’exerceix lliurement?
No banalitzem. Si el sexe té un preu de mercat, acabaríem pensant que una violació és igual a un furt.