Diu Ramon Besora que de memòries, res de res. I mira que podria explicar detalls sucosos: de Martí i Pol, gran amic; de Cela, d’Alberti... de tants. En canvi, publica antologia, ‘Una formiga hi neda’

Celebrar els 80 anys amb una antologia és d’antologia, oi?
És una mena de testament literari, amb un text nou que vaig escriure l’any passat. Es diu El bosc de les paraules. Al·ludeix a motius clàssics de la literatura i sabem que el bosc és un lloc de descobriment i de sorpresa. Ho situo a la Guàrdia d’Ares, però podria  ser qualsevol bosc del Pirineu.

Són els seus paisatges.
Em pregunten per què parlo tant d’animals i de natura? És on he viscut, és on he nascut. De petit no teníem tele, anàvem pel bosc, intentàvem aprendre pel cant, de quin ocell es tractava. Vèiem quan feien el niu, quan l’havien acabat....

Quins records!
Els ho dic molt als infants, quan vaig a l’escola, que l’observació és bàsica per poder crear. Per exemple, jo a Peramola, a prop de casa sempre deixo unes nous i hi ha un esquirol que se les endú. Però l’altre dia em vaig adonar que també hi ha un gaig. No ho sabia!

S’autoconvida.
Llavors, mirant per internet, m’he trobat que el gaig fa una mica com l’esquirol, que agafa la nou, se l’endú i l’obre o la pot enterrar. D’aquí pot sortir un poema. La poesia moltes vegades és fruit de l’observació i a la vegada de veure molt més enllà del que realment passa. Això és el que realment és poesia.

Fer una antologia de l’obra pròpia: un gran mal de cap?
Hi he treballat dos anys i, a més, he fet d’editor. Jo, com que he estat editor durant molts anys, he demanat que em deixin fer d’editor de la meva antologia. No he volgut que ningú me la remeni. Jo sé com la volia, sabia perfectament com la volia.

Ben il·lustrada.
Sí, hem treballat plegats amb la Zuzanna Celej per cuidar el detall.

Insistim: triar entre els poemes propis deu ser dolorós.
Naturalment, hi ha coses que després dius, “ostres!, aquest potser també l’havies de posar”. Però bé, és una decisió que en un moment determinat has de prendre. Hi ha tres contes, hi ha poemes, hi ha històries, hi ha una part científica: per exemple, el gat d’un relat veu que la serp perd la pell. I explico, entre cometes, científicament, com ho fa i per què ho fa. He passat pel Museu d’Història Natural perquè em diguessin si realment era cert tot el que jo anava dient, per anar-ne molt segur. Sempre m’ha agradat ser molt rigorós amb les coses. 

Literatura per a nens... i per al nen que tenim a dins.
Penso que el que escric pot interessar a tothom. Vull que els infants ho entenguin, però no renuncio a res ni infantilitzo res, perquè infantilitzar els nens és menystenir-los. Hi poso el rigor que poso quan escric per al públic general. El que passa és que sí que intento que siguin temes que puguin interessar als infants i que els puguin entendre, encara que en un moment determinat han d’agafar el diccionari, han de preguntar, etcètera. Perquè no renuncio al rigor ni a la bona literatura.

El 28, dia especial.
Celebraré l’aniversari amb un acte a  Barcelona, a l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Tindré amb mi un gran amic, Jaume Centelles, mestre jubilat que està fent una feina impagable per fomentar la lectura. Hi haurà la filla de Miquel Martí i Pol, per l’amistat tan gran que ens va unir... També m’acompanyaran membres del col·lectiu Terra Escrita, d’Organyà, i de la companyia Cacauet Teatre, d’Osona, que representarà una peça, i en Joan Font, de Comediants!

Això és una celebració.
I no vull pastís convencional. N’he demanat un que tindrà 79 llapis de colors i una espelma... i he fet un poema per explicar-ne el perquè. “Vull plantar un bosc de paraules”, diu un dels versos. 

Qui no s’hi pugui atansar, aquest cap de setmana estarà també al Festimariu. 
Efectivament, a Estamariu vindré també a recitar alguns dels meus poemes.