Micolás Vega 'Makuka' acaba de publicar el seu segon EP titulat ‘Somiadors de Fang’ mentre estudia producció musical a l’Abbey Road Institute de París amb l’objectiu de seguir millorant les seves facultats artístiques

Cinc noves cançons!
Sí! Dues en català, que jas les havia publicat com a singles, i tres en anglès.

De què parla cada una d’elles?
Vulgar Drummer, que va ser la primera que vaig llançar, tracta sobre l’assetjament i les males experiències. L’altre single en català és La guerra no està bé, que analitzo una mica l’actualitat i les inseguretats de la gent.

Àrdua tasca.
Intentar que s’oblidin de les coses negatives i recordar que tots som humans, i l’únic idioma universal és la música. Les tres en anglès són The Date, que explica una història d’amor i és una balada molt bonica. Martina, que és una altra balada però, aquesta vegada, de desamor.

L’altre extrem.
Exacte. I, finalment, Mr. Groove, que potser és la que més m’agrada d’aquestes tres, ja que és més rockera, més canyera, i parla sobre el temps que perdem. De vegades la gent em diu ‘ets jove, tens molta vida al davant!’, però jo tinc por que el temps se m’acabi.

Caram.
Vull aprofitar al màxim el temps que tinc. Moltes vegades ens passa que tenim un dia lliure i en lloc d’aprofitar-lo ens passem dues o més hores al llit esperant per aixecar-nos...

I com és que va decidir fer un EP amb cançons en diferents idiomes?
De fet, totes les cançons que componc les escric en anglès i és després que les tradueixo al català. És més, d’aquestes tres n’hi haurà una reedició en un futur i seran en català.

Parlem de la seva estètica, que és mol autèntica!
Intento ser el més natural possible, però té bastant a veure, penso, amb el fet que escolto molta música dels anys 60 i 70, i això es veu reflectit en la meva imatge i també en la música que componc. 

Es nota.
A més, no m’agrada seguir el que fa tothom. Ara està molt de moda la música urbana, vestir xandall i robes més fosques, i jo intento fer totalment el contrari per, precisament, destacar. Aquesta és la meva manera de ser.

De fet, es demostra en el fet que fa música tirant al rock, i no és que estigui gaire de moda, desgraciadament...
Ja, però tot evoluciona, i de música rock n’hi ha hagut, n’hi ha i en seguirà havent. Però és veritat que ara no s’escolta tant com anys enrere, però tot i així segueix existint!

Totalment!
A més, això dels gèneres musicals mai m’ha acabat de convèncer. La música és art, i penso que d’això ens n’oblidem sovint. Un artista està fet per crear i influenciar la gent? Crec que aquesta és la pregunta clau.

Entenc.
És molt important no deixar-te portar necessàriament per les noves modes que apareixen i ser fidel a l’estil propi.

Ara estudia producció musical, té pensat muntar un estudi de gravació en un futur?
Sí, m’agradaria treballar amb més gent a banda del meu projecte musical. Però tinc molt clar que no m’autoproduiré una cançó fins que no tingui els coneixements pertinents. No trauré un tema que no soni bé pel simple fet d’haver-lo fet jo mateix. 

No cal ser tan vanitós!
És per això que és molt important rodejar-te de professionals, i això és el que estic intentant fer ara a l’Abbey Road Institute.

Tornarà a Andorra quan acabi els estudis a París?
Encara no ho sé del tot. És a dir, sí que m’agradaria, però si em surt l’oportunitat d’anar a un altre lloc, com a l’Argentina, per exemple, hi aniré. El que més m’importa ara és aprendre tot el necessari per poder anar a qualsevol estudi i saber-me moure. Sigui on sigui del món.

Farà gira amb motiu del nou EP?
El 9 de maig estaré a la Fira de música emergent i familiar de Vila-seca, però sempre estic mirant a veure on més puc actuar. Veurem de cara a l’estiu si en puc fer algun al país!