“No preocupa la gent gran que vota a Vox, sinó el jovent ultra”

Marc Camardons. Tercer any a l’Escac, l’Escola Superior de Cine i Audiovisuals de Catalunya, és a dir, a puntet de sortir del forn. De moment, el públic podrà fer un tastet del seu treball perquè compareixerà al Festival Ull Nu amb ‘Estàtua de sal’

‘Estàtua de sal’, doncs: el treball d’un jove andorrà que es veurà a Ull Nu.
És un curt que porta ja una trajectòria per festivals d’arreu, i molt bona, i ara podrem estrenar-lo a Andorra. O sigui que molt content. I ara preparem un nou projecte, Crisàlides, per rodar-ho en res.

Fes-nos un apunt de què veurem a ‘Estàtua de sal’.
Recull una història d’amor, de descobriment sexual entre dos adolescents seminaristes als anys cinquanta. És la lluita entre ideals i creences.

I ‘Crisàlides’?
Intenta anar una mica més enllà, un curt d’històries creuades que parlen sobre el pas del temps, sobre canvis d’etapa. Es fa amb finançament de la universitat, ja que és el treball de final de grau. Rodarem a Barcelona però ens desfarem de tots els elements simbòlics de la ciutat, serà una ciutat anònima.

Et va interessar l’audiovisual des de ben petit i estàs ‘on fire’, que es diria.  No dubtes gens, oi?
Gens ni mica. Estic fent el que més m’agrada i amb el que penso guanyar-me la vida. De moment, movent-me com pugui i sent tan creatiu com pugui per aprofitar de la millor manera els recursos i tirar endavant projectes amb pocs diners. Però la nostra vida és això: hi dediquem nou o deu hores diàries. Tot l’esforç val la pena.

Estàs ja quasi amb un peu en el món professional.
Bé, abans faré un màster d’especialització. Encara falten les proves d’accés... Fins que no acabi el treball de final de grau no hi penso. Pas a pas.

Et veiem fent molts passos. Premi al jove periodista, premi de teatre al cartell Sant Jordi, Jocs Florals...
Bé, es fa allò que es pot. I Estàtua de sal, que és un fillet que va costar més de dos anys entre rodatge, la pandèmia i tot plegat, em fa moltíssima il·lusió. Serà la primera cosa meva que es projecti al país.

Que serà quan?
Del 19 al 23, però encara no sabem en quina secció passen el curt, fins que no es faci públic el programa. És un curt del qual estem molt orgullosos a l’equip i temíem que a Andorra no s’arribaria a projectar.

Ho dius perquè temàticament no us heu autolimitat.
És clar, del tema que parla, molt tabú encara. Però no hem buscat polèmica, sinó reivindicar els cànons no canònics, reivindicar col·lectius poc visibles, reivindicar l’homosexualitat, el col·lectiu LGTBI... Tot això que ha estat tan amagat.

Però mira, personalment m’ha cridat l’atenció ‘Los hijos’: vau anar a rodar als mítings de Vox.  Un niu de vespes.
Vam anar a rodar a Madrid, coincidint amb les eleccions. Amb els companys volíem examinar aquella cultura.

Potser no va ser fàcil gravar aquella gent que crida ‘Viva Tejero!’
Era preocupant, però en realitat he de dir que no hi havia hostilitat. Unga-ungas com són, es posaven a cantar davant de la càmera. El problema era per a nosaltres després extrapolar què suposa allò i veure què passa en la teva societat: fa por. Però bé, és important reflexionar sobre la mirada cap al passat.

I això que diuen que als més joves us rellisca la història recent.
Un mite i desconeixement de què som les generacions noves. Estem molt preocupats en veure com es repeteixen patrons del passat, sistemes que no ens agraden i van fer molt mal. Per això cal fer una mirada històrica i portar la reflexió al present.

Gent que s’expressa dient coses com “todos estos moros”, un vocabulari que esfereeix, oi?
Totalment. I si només fos el vocabulari... Les polítiques que proposen, la manera de pensar de base... Però no preocupa la gent gran que vota Vox, que no ho respecto però ho entenc, sinó el jovent ultra.

No ens acomiadarem dient ‘Arriba Espanya!’
No, no, quita! Ni de bon tros!