Té la sort, confessa, d’estar envoltada de persones tan boges com ella. Aquest punt d’inconsciència ha fet que Manuela Perpiñán, amb Juli Peña i Anna Frases, s’entestessin a aixecar una fira de teatre al carrer: volen que Sant Julià de Lòria s’emmiralli en Tàrrega. Divendres arrenca la segona edició

A qui li agrada la cultura, li agrada tot, veiem pel seu currículum. 
Bé, soc bastant extrovertida i curiosa i sí, faig moltes coses. Teatre, els últims vuit anys. Abans vaig estar molt de temps en una associació sardanista, d’on vaig passar als castells i també vaig estar a la junta. Però quan vaig començar amb el teatre... això sí que era una passió amagada!

Inquieta, sí. 
No som conscients de la quantitat de coses que som capaços de fer amb la nostra vida. Sí, sí. Només cal la gent adequada per fer coses molt grans, i una d’elles és el Festac, el Festival de teatre d’Andorra de Carrer. 

També sap reencaminar la conversa.  Però expliqui això del teatre i vostè. Va començar als ‘Pastorets’?
No, no, no. Vaig començar a l’escola l’Animal, d’Irina Robles. Al principi, sabeu?, era com si tingués un pal al cul. Amb pors. Però a poc a poc vaig descobrir coses noves, de Els Pastorets a musicals, he fet moltes coses diferents. 

Ha fructificat en la idea del festival. 
Vam anar a Tàrrega, amb aquell ventall teatral tan espectacular, i el cap em va dir: “com pot ser que a Andorra no tinguem una cosa així?!” És meravellós, i tot el que hi ha al voltant. 

Teníem un bon festival de pallasses. Ara ja no és el que era.  
És més d’espectacles en interior, nosaltres volem el teatre al carrer. 

Ja fa molts anys, feien una festassa al carrer. Però en fi, és el passat. 
Sí, sí, era fantàstic, amb unes actrius brutals, és cert. La nostra proposta ara vol que la gent ensopegui amb els espectacles, de gèneres molt diversos. Que tothom, indistintament de l’edat, indistintament dels gustos, trobi alguna cosa que li agradi. Volem que hi hagi tanta diversitat que tothom s’hi trobi a gust. I no deixem de recordar que tot és gratuït.  Això ajuda a la cultura una barbaritat. 

Ho veus encara que no vulguis.  
I t’hi quedes. Perquè són espectacles que a Andorra no es veuen. Al país hi ha una bona oferta musical amb aquest tipus de festival, amb el Jambo, per exemple. Però dins de les arts escèniques hi ha moltes altres coses: circ, dansa, titelles, teatre de text o gestual... Podem arribar a molta gent. Això volem demostrar. 

De tenir una idea a materialitzar-la, a vegades va un món. 
Va ser complicat, va ser complicat. No s’havia fet res així al país, no sabíem com aniria, el pressupost és limitat. Les coses noves costen. Vam tenir la grandíssima sort que el Comú de Sant Julià va apostar pel projecte. A petita escala, perquè és nou i l’engeguem persones particulars: ho fem gent que cadascú està més boig que l’altre. Però enguany s’hi ha sumat el Govern i alguns patrocinadors privats.

Fa riure amb això dels boigs. 
Però és així, així. La pinya la fem Juli Peña, codirector; l’Anna Frases, que ja té experiència en el món de l’espectacle, i enguany hem incorporat Sergi Vallès com a director artístic, un home molt pencaire. L’any passat hi havia també Juanma Casero. 

Com de satisfets de la primera edició i expectatives. 
L’any passat vam quedar molt contents. La idea era que comencessin a conèixer-nos. Enguany volem millorar, és clar, però tocant de peus a terra. Hi ha el doble de companyies, però volem anar a poc a poc, o seria un desastre, perquè és molt complicat de gestionar. 

Tàrrega en el punt de mira? 
Uf! Ells porten molts anys, té una identitat pròpia. No pretenem ser Tàrrega, però sí emmirallar-nos-hi. El que voldríem, en uns anys,  és ser per a les companyies d’Andorra un portal perquè vinguin programadors de fora. 

Recordem dates i resum de cartell?   
Comença divendres. Hi ha companyies d’Andorra, de Catalunya i el País Basc, d’Itàlia i el Regne Unit. Una producció pròpia, Murs, dirigida per Jaume Torra i amb actors amateur. Serà un cap de setmana ple d’espectacles, començant amb la cercavila.  Hi haurà de tot.