Tècnic en Gestió i Organització de Recursos Naturals i Paisatgístics. Educador ambiental. Eloi Cruset s’ha atansat al Segre per localitzar i explicar, en el marc del BioBlitz, quins són i com van de salut els alturgellencs aquàtics

Els habitants de les aigües són grans desconeguts, oi?
És clar, pots voltar pel riu amb uns prismàtics i veure ocells, però els peixos, els amfibis i els invertebrats, naturalment, costen de veure, calen tècniques concretes per localitzar-los. A més a més, les truites tothom les coneix, però hi ha espècies de peixos que la gent no sap ni que existeixen. 

És difícil interactuar amb ells...
Viuen en un altre medi diferent al nostre, és clar. Però a la mínima que a un riu li passa alguna cosa, sigui un abocament o que li falta aigua, moren i ningú no se n’assabenta. Excepte que hi hagi una gran mortaldat. I tenim peixos molt bonics a les aigües dolces, que estan protegits i la gent ni els coneix, pobrets. 

Hi ha molta vida al Segre? 
El gran problema és que de les cinc espècies que vam trobar de peixos, tres eren invasores, no hi havien de ser. Això, evidentment, és culpa de les persones, perquè els peixos a un riu no arriben sols. Els han portat per un interès. 

Com per exemple?
Gent que es desfà dels que té a les peixeres. O potser algun pescador perquè li interessava tenir-los per pescar. O fins i tot per interessos gastronòmics. 

Òndia! I és un problema gran?
Desplacen les espècies autòctones. Hi ha molta competència entre elles i van reduint les poblacions dels peixos autòctons. A banda, poden alterar l’hàbitat, per exemple, una espècie que remeni molt el fang, les sorres. 

Aquí, de forans mal vinguts, van trobar el cranc senyal (‘Pacifastacus leniusculus’). 
Sí, sí, que porta una malaltia que afecta el cranc autòcton i que pot acabar amb la població. 

Ara ve algú i diu “i a mi què”? Què li diem?
Li ha d’importar, perquè l’aigua és un lloc màgic de biodiversitat i el que passa quan desapareixen espècies o n’introduïm de noves és que tot el medi es va alterant. Si arriba una que remena més el fang, per exemple, afecta les plantes, que fan que l’aigua sigui més transparent i facilita que visquin uns crustacis que serveixen per alimentar els ocells... Una sola peça ho altera tot. 

Van trobar un peix Gobi. Qui és aquest senyor?
També és introduït. Té una estètica similar al barb roig, propi d’aquí, però el desplaça, li fa la competència. 

Es pot saber com hi ha arribat?
No, no, ni idea, més enllà que és a través de l’home. 

Tercer invasor, el Phoxinus.
Aquest sí se sap d’on surt: s’utilitza per alimentar les truites, o com a esquer. 

Ens ho podíem estalviar. 
Tal com tenim els rius, cal molta educació ambiental, cal tenir molt present que al medi natural no es poden deixar animals, no es poden tocar animals salvatges, ni es poden canviar de lloc. Cal consciència i cuidar l’entorn. 

A banda de la feina que fan vostès.
En alguns trams fem erradicació d’espècies exòtiques, al Pirineu hi ha projectes de conservació d’estanys d’alta muntanya, per exemple. Al Segre, amb un curs tan llarg, és més complicat, però es poden fer coses, sí. 

Banyar-se als llacs de muntanya...
Provoques una alteració. Potser portem crema a la pell i està deixant residu sense voler, posant alguna cosa que no toca, i hi ha una fauna molt delicada, que a la mínima que s’altera la massa d’aigua en surt perjudicada, pot morir. 

Als residents habituals del Segre, la truita i el barb cua-roig, com els va la vida?
Pel que vam veure, de truita en vam trobar poca. Falta l’anguila, entre d’altres, i hi hauria de ser. Algun participant al BioBlitz recordava de petit haver-ne vist. Però molts habitants habituals han desaparegut, amb alteracions com els nivells de l’aigua: quan obrim comportes és quan les truites estan criant. 

Al canal olímpic?
Una miqueta afecta, però sobretot les comportes d’hidroelèctriques. 

La falta d’aigua, ara, és greu. Com ho estan passant els peixos?
Veiem que fins i tot els punts que habitualment serveixen de refugi a l’estiu enguany estan secs. Quan el riu no s’asseca totalment, hi ha punts on es refugien, però tot i així les poblacions cauen en picat. Entre tots hem de vigilar que com a mínim tinguin aquests refugis o tots moriran. Alarmo, però és així de greu.