Podries fer un resum de la història?
És una novel·la de fantasia obscura i terror. Està ambientada a Lapònia i tracta sobre la lluita entre el bé i el mal, amb el matís que no tot és blanc o negre, sinó més aviat gris. La maldat a vegades té uns orígens, un perquè. Hi ha alguna cosa al darrere. Però les accions tenen conseqüències. 

Hi ha un Pare Noel a la portada.
El protagonista és una mena de justicier del Nadal, ja que està ambientada en l’època nadalenca. El personatge està inspirat en el Pare Noel, i camina entre el bé i el mal per intentar mantenir cert equilibri. També parlo del Krampus, que ve de la mitologia nòrdica i germànica, i és l’antagonista. Ve a ser com l’home del sac, i intenta controlar els nens dolents, perquè també hi ha nens amb maldat. 

D’on ve el teu cognom?
Realment és el de la meva àvia, i l’he agafat perquè que crec que té molta relació amb el que escric. Böhmwald significa bosc bohemi, i jo parlo molt de la naturalesa. A més, la bohèmia sempre està present en mi, en la part creativa.

Com et vas inspirar per a la història?
En aquest cas la idea surt d’un llibre de relats que vaig publicar el 2023, que va ser el primer. Dins de tots aquells relats, que anaven de situacions i històries molt diferents –algunes passen a Andorra, unes altres són més clàssiques, d’altres futuristes, etc.–, un d’ells era de fantasia obscura, i parlava d’aquest personatge. Llavors vaig creure que es podia ampliar la història.

Què hi vas afegir?
Sobretot la mitologia, les aurores boreals, una època antiga on hi havia altres éssers que amb la presència de l’humà es van anar amagant i desapareixent. Llavors hi ha unes societats que intenten mantenir el contacte amb aquell món ocult. I hi ha altres personatges que caminen entremig, i tenen propòsits. Com per exemple el Pare Noel, que viu amb els elfs.

Què vols transmetre amb la novel·la?
La proposta és que, així com el mal té un origen i unes causes, el bé també té desequilibris i certes coses que no estan tan bé, com l’afany de superació o de perfecció, que també pot portar amagats certs trastorns que poden sortir a la llum negativament. I, així com de les coses bones poden sortir coses dolentes, de les coses dolentes també en poden sortir de bones. Alguna espurna de llum. I el personatge principal camina entre els dos mons per intentar mantenir l’equilibri.

També utilitza històries antigues per explicar l’actualitat, no?
Exactament. És una de les qüestions principals de la novel·la. Tracto temes com per exemple nens que maltracten altres nens, altres que li agafen el foc a un indigent que dorm al carrer, uns que empenyen el seu company a les vies del tren, etc. Hi ha maldat, i el meu personatge els intenta castigar o, com a mínim, fer que no s’escapi d’allà. I això és perfectament aplicable a l’actualitat, ja que està relacionat amb la discriminació, la superioritat o el bullying. 

Quins són els teus referents?
Vaig començar a escriure amb quinze anys, sobretot poesia obscura, de la qual no n’estic especialment orgullós, però quan vaig publicar el primer llibre la vaig incloure. Sense canviar gaire el text, ja que sentia que m’estava traint a mi mateix. Quan era petit vaig llegir Tolkien, C. S. Lewis, etc. I em fascinava. Tenia gana quan els personatges menjaven; tenia fred quan ells en tenien... Jo era un més. Llavors vaig descobrir textos més tenebrosos, també música, metal i aquests mons onírics. I és clar, jo era petit i tot aquest imaginari es va apoderar de mi. 

Quin tipus d’escriptor ets?
Hi ha l’escriptor metòdic, que ho planifica tot, té tres finals per a cada novel·la... Després els que desborden creativitat, que sense guió els surt de manera natural una molt bona història. Finalment hi ha els que són un terme mitjà; jo intento ser d’aquesta mena. Moltes vegades els personatges tenen vida, i si els deixes anar fan coses que tu no pensaves que farien. Jo intento mantenir un mínim d’estructura, però m’agrada deixar-me portar. Aquesta novel·la, per exemple, té una estructura no lineal. Va endavant i endarrere. Però al final tot va encaixant. Va ser una mica complicat d’escriure, ja que el procés d’escriptura tampoc va ser lineal, sinó que vaig fer que quadrés al final. 

Algun consell per als escriptors novells? 
Dono molta importància als lectors beta, que són aquelles persones de confiança a qui els deixo llegir el llibre abans d’acabar-lo i em diuen què està bé i, sobretot, què no tan bé. Crec que és molt important a l’hora d’escriure, gent que et pugui dir les coses clares amb l’objectiu de millorar la narrativa i la història. Quan comences a escriure no sortirà bé ni a la primera ni a la segona ni a la cinquena, necessita moltes passades. Jo escric i ho deixo uns dies que reposi, llavors ho torno a llegir i corregeixo si cal. Però intento que tot el que escric tingui una part del meu estómac, una del meu cor, dels meus sentiments, del meu cap. Perquè si no, crec que no és honest.