La Seu tornarà a tenir pessebre vivent, ja ho saben (s’estrena el 20, amb entrades ja a la venda), i com també saben, surt endavant gràcies a l’esforç dels voluntaris. Com Marisa Puy, que repeteix. 

Ja et vas involucrar l’any passat. 
Perquè és una iniciativa  popular, una cosa nova que no s’havia fet mai a la ciutat i era molt engrescador de participar-hi. Personalment, sempre m’ha agradat molt el món del teatre i em va venir molt de gust, em va semblar una boníssima experiència, que volia viure en primera persona. 

I?
Va ser fantàstic. Un 10 per a l’organització i vaig estar molt bé acompanyada a la meva escena, vam estar molt a gust, vam fer molt bon equip. 

A la foto ja veiem...
... que feia de dimoni. 

Triat?
í, sí, oi tant! Em venia de gust aquest paper: d’angelets no ho som al cent per cent... tot i que tampoc no som dimonis, és clar. M’agradava aquest punt una mica gamberro, de ser la nota discordant al pessebre. Teníem aquell paper de moure’ns més  que altres figures, fer una mica la guitza al públic...

Però sense espantar. 
No, no, gens. Em va fer gràcia que la gent passava i no em reconeixia, va ser bona aquesta. No ho havia explicat a ningú i en passar els amics els feia gestos davant de la cara... i res, no em reconeixien. Això em va agradar.

Repeteix.
Per descomptat. No m’ho perdo per res. Però no em preguntis quin personatge seré, perquè tampoc no penso dir-ho. Serà una altra sorpresa.

Del conjunt...
Els organitzadors van fer una cosa molt positiva per a tots els que hi participàvem: van muntar un sistema perquè tots anéssim passant i veure tot el pessebre muntat també nosaltres. 

En veure-ho tot com quedava, què hi vas pensar?
Sobretot, en la gran feina que hi havia al darrere, en les persones que de manera altruïsta i voluntària s’havien involucrat al cent per cent en el projecte. Amb diferents associacions de la Seu que també s’hi van implicar, com els Armats... Va ser una feina de poble molt maca: això fa comunitat, que al final és el que compta, no perdre els vincles entre ciutadans. 

Fred? Pesat?
Què va, què va, ni molt menys. Teníem cubells metàl·lics amb foc, que t’anaves escalfant, i ens anaven donant coses calentes: brou, botifarra... Ja sabem que som al desembre i en màniga curta no vindràs. Has d’abrigar-te, però l’organització et va ajudar a mantenir-te super bé. 

Ja tenies taules, en això del teatre.
Sí, sí, formo part de la companyia A Tota Teta, que ja portem bastants anys i hem fet moltes obres aquí a la Seu que han estat prou ben rebudes. Ara estem una mica aturats, ja últimament no fèiem una obra l’any sinó que les anàvem espaiant. Però segur que ben aviat tornareu a sentir parlar de nosaltres un altre cop. 

El cuquet...
Pica, pica. A banda, les nostres propostes sempre han estat molt ben rebudes i la recaptació la destinem a causes solidàries. 

Tornant al pessebre, si algú s’està pensant de participar, però no s’acaba de decidir...
Doncs que ho faci, els animo a que ho facin, que s’impliquin. Ni passareu vergonya, perquè us caracteritzaran i no us coneixerà ningú. Ni fred, perquè ja he explicat que està molt ben gestionat. A banda, us ho passareu bé, envoltat pels companys. Animo tothom a provar-ho, és una experiència única, que fa poble, fa caliu, i realment us puc assegurar que val molt la pena. No us en penedireu.