Mar Pallarés, enginyera forestal, s’ha plantejat un repte: que arribem a conèixer els boscos. Però que els coneguem sense falses idees bucòliques, d’una manera científica.  Així en podrem exigir la gestió correcta

La intenció és publicar un llibre i el titularà precisament ‘Un llibre per entendre el bosc’. Més clar, aigua. 
Sí, treballo al centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, un centre de recerca que està a Solsona. Els meus companys i jo veiem que normalment el coneixement científic no arriba a la població. El que la majoria de la gent pensa sobre els boscos està molt descontextualitzat. 

...? 
Sí, hi ha una imatge des d’un punt de vista molt urbanita, molt bucòlica. Així que  pensem que hi ha desconeixement però alhora interès per la naturalesa. Aleshores, hi ha un espai buit de coneixement. Entre els professionals en parlem molt i jo tenia moltes ganes de fer arribar aquest coneixement a la gent. Volia fer un llibre sobre la gestió forestal i la relació que tenim, com a societat, amb la natura. 

Li editarà Salòria.  
Iniciarà una col·lecció, ForestQuiz. Abans n’estem fent una campanya de micromecenatge (es pot participar a https://vkm.is/forestquiz). És un llibre divulgatiu, però no un llibre convencional, sinó que implica el lector en ell a través de diferents jocs, volem que sigui participatiu. Es tracta que el lector vagi descobrint per si mateix com és la natura que ens envolta. A banda, estarà molt il·lustrat. 

El veurem aviat?  
Està quasi enllestit, calculo que estarà al carrer cap al mes de febrer. 

Ens ensenyarà...  
...sobretot a mirar, que quan anem al bosc, als espais naturals, sapiguem mirar. Sovint hi ha molts malentesos sobre la gestió forestal sense anar més lluny. En canvi, el tema dels boscos és importantíssim i és importantíssim que l’abordem com a societat. No sols els qui hi treballem, sinó tothom, ens interpel·la a tots. El gruix de la gent no sap quins són els problemes reals. 

Un exemple d’idees errònies?  
Tothom està convençut que cada vegada hi ha menys boscos a Catalunya, que els estem destruint. Però en realitat, la superfície forestal no ha fet més que augmentar els últims trenta anys, en extensió i densitat. 

Una puntualització necessària.  
També es confon el que és abandonar la natura perquè hem abandonat el món rural amb l’evolució natural. Es confon el que és un bosc brut amb el bosc, que té elements interessants per a la biodiversitat. 

Ens confonem, sí.  
Quan es parla de gestió, és un concepte molt vague. La gent pot pensar que gestionar un bosc és sinònim de destrossar-lo, de talar-lo tot. 

Anem realment desencaminats.  
La gestió respon a diferents objectius. En alguns boscos no fer-hi res és una molt bona opció, però en altres zones no actuar suposa un perill. Ja ho hem vist en els incendis d’aquest estiu. 

L’horror.  
Però hi ha incendis que no necessàriament són dolents.  És clar que no són aquests que hem viscut. La gent ha de tenir recursos per després donar una opinió, que és molt important que la incorporem. És l’objectiu del llibre. 

Això que no tots els incendis... 
És una paradoxa. Com més eficaços som apagant-los, menys crema el combustible que hi ha al bosc i, per tant, acumula combustible. Abans hi havia incendis que cremaven una mica, trigàvem més a apagar-los i consumien molt del combustible. Ara s’acumula tant material que el foc crema amb tanta energia que no el podem apagar. Així que els bombers van fent cremes prescrites, molt controlades. 

Foc contra el foc.   
Però tenim una visió de la natura molt naturalista, per així dir-ho: pensem que tot foc al bosc és un crim. Ara bé, volem seguir consumint recursos, que no em toquin el bosc del voltant, però que s’explotin al màxim els llunyans. Ja veieu la paradoxa. 

Gestió durant l’hivern: hi confia?  
És una qüestió molt política, s’han invertit molts diners en extinció i pocs en prevenció. El cost d’apagar un incendi multiplica per deu el de prevenir-lo. A banda del cost social i mediambiental, que és incalculable.