Enginyera de professió i habituada als ambients laborals exigents, Sílvia Monne comptava amb un recurs valuós per fer-hi front: la meditació. Ens el vol compartir en les sessions que ofereix al Roc Blanc

Ahir començava el curs de meditació que imparteix al Roc Blanc.  
Sí, però encara podrà afegir-s’hi algú, cap problema. Jo fa molts anys que ensenyo meditació, des del 2009. Jo medito des de ben joveneta, devia tenir dotze o tretze anys. 

Pensava que era cosa dels adults: sempre tan estressats, pobres.  
Oh, bé! Però els adolescents, déu n’hi do, quan comença el canvi, comencen a fer-se preguntes existencials... i més encara els joves d’avui. A meditar es pot començar a aprendre a partir dels vuit anys i així s’incorporen aquestes tècniques en la seva educació, al seu creixement. Són realment útils a partir dels dotze. 

Si no és impertinència, com va començar vostè? 
No ho és, no. Jo tenia una germana bastant més gran que jo i en aquella època, parlo de principis dels vuitanta,  ja es formava com a professora de ioga. A casa em feia servir a mi d’alumna per ensenyar-me tècniques de meditació, de visualització, de concentració... Ho tinc com molt integrat. 

Van ser quasi pioneres. Ara és moda.  
Sí, sí, pioneres. Ja veieu que porto molt de temps practicant. També és cert que en determinades èpoques no he practicat: sé què passa dins del meu cap quan no medito, conec la diferència i sé de primera mà com és d’útil per a la higiene mental, per al benestar. Són tècniques súper senzilles i obtens una calma, un centrament, que marca realment la diferència.

Meditació: de què parlem? 
Ai! Aquesta sí que és una pregunta xunga! Hi ha moltes tècniques, moltes escoles diferents. 

Però per definir de què parlem hem de començar, oi? 
Sí, sí, és clar.  Parlant en un sentit molt ampli diria que són tècniques que faciliten aquietar, calmar la ment, i convertir-te en un observador equànime, sense judicis. Observes el que hi ha al voltant: la teva vida, les persones, les circumstàncies... En altres casos són tècniques més introspectives i t’observes a tu mateix. Per a què? Per a  conèixer la realitat d’una forma objectiva, més enllà dels propis prejudicis. 

Confesso que a classe de ioga, mentre la profe guia la meditació jo faig la llista de la compra.  
Sí, sí, això passa, passa. M’estàs parlant d’una tècnica de meditació guiada. Està bé. Jo la utilitzo en el moment d’aprendre una tècnica, però en el moment que la coneixes, ja l’apliques tu. És el que es fa a la majoria d’escoles, centres de ioga, es fa d’una manera més superficial, si tu vols. 

És clar, al gimnàs... 
Per a mi és molt important el per què de cada tècnica i per a què serveix. Te les has de saber aplicar a tu mateix: per a què funciona, com et funciona, en quin moment del dia...

T’ho has de fer teu.  
Imagina’t una recepta de cuina, pots seguir els passos que marca el llibre. O si saps cuinar, aleshores mires què tens a la nevera i a partir d’aquí imagines què vols fer segons la inspiració del dia. 

Clar com l’aigua.  
És la diferència entre allò que jo et vull ensenyar i allò que trobes per bona part dels altres llocs. 

Els que fem la llista de la compra, potser tenim prejudicis: això són coses de neohippies. 
Sí, tal qual, en tenim molts de prejudicis. La pura realitat és que la persona té una dimensió espiritual i que la necessites per a sentir-te realitzada. El problema és que a la nostra societat no sols no es cuida, sinó que confonem espiritualitat amb religió. 

Finalment, la meditació... 
La meditació, finalment, va d’estar una estoneta amb tu mateix a soles. És tan simple com això, i tu ho necessites si cuides els amics o la família, necessites conèixer-te, estar amb tu mateix. 

És que potser em detesto.  
Això passa, passa. Medites i estàs a dins del teu cap i per a moltes persones el seu cap és el lloc més perillós de l’Univers.  Amb la meditació pots pacificar aquest interior, reconciliar-te.