Àngel Sànchez Julià és candidat per representar els alumnes del centre associat de la Uned de la Seu d’Urgell al Consell General d’Estudiants. Eleccions poc disputades a un òrgan no prou conegut

En ple procés electoral, doncs. 
Sí, al Consell General d’Estudiants, que agrupa els representants de tots els centres associats i tots els representants de facultats i escoles. És a dir, per cada centre associat, hi hauria d’haver un delegat i un sotsdelegat de centre associat. En el nostre cas, només m’he presentat jo. Mira que vaig demanar que s’hi presentés més gent, perquè és important, però res. De facultats del nostre centre, només m’he presentat jo per la d’Història. No hi ha cap representant de Dret, de Psicologia, ni res més.

Som uns passotes?
No, home, no. Requereix feina, requereix temps, i la gent té moltes obligacions: feina, família, estan estudiant... Tenim tres o quatre reunions l’any, però has d’anar a Madrid i t’hi passes tot un cap de setmana de reunions. Si no hi pots anar, et connectes per Teams, però igualment necessites estar disponible. A banda de preparar les reunions.

Tots anem amb el temps enganxat al cul.
La majoria, jo entenc que no podeu. No teniu temps ni disposició de dedicar prou temps ni hores a una feina poc agraïda, perquè, si la mires, és poc agraïda. Perquè el que podem trobar o solucionar és poca cosa, oi?

Doncs vaja.
Tot i que és important que tots els centres tinguin veu, per això m’hi he presentat, perquè no vull que la Seu es quedi sense veu, per molt que dins de la Uned siguem petits, però bé, com a mínim ens escolten. 

I què exposem?
 Al nostre centre, sobretot tenim un problema amb els horaris de la biblioteca, massa curts, sobretot en època d’exàmens. A banda que el fons que tenen és clarament insuficient i en alguns casos, títols molt antics, de quan Franco era cadet! També teníem una sala per als estudiants, però ens vam quedar sense perquè la van cedir a l’INEFC Pirineus. 

Home! Culpa de la Uned, o del patronat, que es rasqui la butxaca! 
Però és el centre qui ho ha de demanar. Si no ho demana... Aquesta sobre la biblioteca és una queixa que m’ha arribat de diferents alumnes. 

A banda, problemes puntuals.
L’última tractorada, que només va afectar la carretera d’Andorra, es va fer un dilluns, just quan començàvem els exàmens. Els alumnes andorrans, em sembla que n’hi havia deu, no es van poder examinar. Vam intentar arreglar-ho amb la universitat, per activa i per passiva, però no ens van fer ni cas. 

I es van quedar sense poder-se examinar?
És clar. Una companya m’explicava que després es va presentar al setembre i va suspendre. Així va perdre una oportunitat, un clar desavantatge. 

Justament la Uned hauria de tenir cintura, flexibilitat.
Doncs ja veus, no van voler. De cap manera, i vam fer tràmits a totes les instàncies. Vam informar el centre. Que no sé què va fer. Des de la Uned ens van dir que podien haver pagat una nit d’hotel.  Imagina, i perdre dos dies de feina, demanar permís... perquè en setmanes d’exàmens hi ha el dissabte com a reserva per si passa res. Però no ho van acceptar. 

Inaudit. I el patronat?
No hi vam pensar. 

Entre els alumnes hi ha certes queixes per la inseguretat de les tutories: a vegades en tens i a vegades no...
Les tutories depenen de cada centre. El que passa és que nosaltres, els estudiants, el que hem demanat és una altra cosa, molt senzilla. Els equips docents fan classe presencial a Madrid. Llavors, què passa? Que els companys que estudien a Madrid reben la formació directament del professor que farà l’examen. Col·loca a la resta en desavantatge. Hem demanat que s’enregistrin les classes i tots hi tinguem accés. 

Està clar que hi ha raons per interessar-s’hi i votar. 
Des del dia 22 d’abril fins al dia 6 de maig campanya electoral i també des del 22 d’abril fins al 7 de maig a migdia es pot votar.