Disrupció. Densitat digital. ‘Big data’. Fan que una suor freda recorri el cos. No n’hi ha per a tant: quan el professor Javier Zamora (IESE) explica els conceptes (xerrada dijous a la sala de MoraBanc) veiem que no és tan feroç el lleó...

Disrupció digital? Ha d’espantar?
A la conferència parlarem que les organitzacions, les empreses, estan cada cop més digitalitzades, però també la societat, les persones, estan més connectades. Igual que últimament veiem que els objectes, des d’un aparell de ressonància magnètica a un cotxe, qualsevol termòstat, estan connectats a internet. 

Déu n’hi do, sí.
Així que qualsevol entitat del món físic està connectada a internet i això ens porta a una nova realitat. Fins ara hi havia una clara divisió entre el món físic i el virtual, però les fronteres entre ambdós es desdibuixen. Aquest fenomen es denomina densitat digital. 

Fins aquí, entesos. 
És a dir, que cada cop més coses estan connectades a internet. I això què comporta? Que podem accedir remotament a les dades d’aquestes coses i per tant tenim oportunitat de combinar aquesta informació per crear nous productes i serveis digitals. 

És clar. 
Sovint són solucions fàcils, més convenients per al ciutadà. Així que qui oferia un servei tradicional, de tota la vida, i apareix aquesta opció més fàcil, es trobi amb la nova competència. I aquí arribem al concepte inicial de disrupció digital. 

Posi’ns exemples, si us plau. 
Un de molt simple: quina ha estat la disrupció al món del taxi? Apareixen nous serveis com Uber o Cabify. Hi ha disrupció perquè tenim opció de fer noves coses que fins ara no eren possibles. 

Competència? O fer la punyeta?
O atendre millor el ciutadà, les seves necessitats. Durant la pandèmia ho hem vist clarament: les empreses que millor s’han adaptat a oferir serveis remotament són les que millor han sobreviscut. 

Vist així...
Tot depèn del prisma amb què ho miris, en les sabates de qui et posis. A ningú li agrada que si el seu negoci funcionava bé de sobte haver-s’hi d’adaptar.  Però si pensem en el client, el ciutadà...

Quan parlava de densitat: es refereix a l’internet de les coses?
El IOT afavoreix l’increment de la densitat digital, però la densitat digital és més: inclou les persones i les organitzacions connectades a internet. 

‘Big data’: no reconec no saber què és per no quedar malament, però...
Fins ara qui es podia permetre estar connectat? Les empreses, que digitalitzaven els seus processos. No generaven moltes dades. Però quan hi afegeixes les dades de la gent, com un comentari en un tuit, i la informació que envien les coses, el volum de dades és enorme. 

Uf!
Per tant, els sistemes tradicionals que teníem per emmagatzemar aquestes dades i analitzar-les ja no serveixen. La Big data té tres característiques: un volum molt més gran, la diversitat de les dades i que es generen constantment i a molta velocitat. 

La informació és poder. 
Quina companyia és fonamental avui? Google, un cercador. És fonamental per trobar l’agulla al paller digital. 

Imagino treballar sense Google i...
Ens habituem a la nova matèria primera, que són les dades. 

La bretxa digital ha posat alguna gent en peu de guerra, i amb raó. 
Sí, sí. La tecnologia ha de ser accessible, i no sols és tema generacional, sinó també adquisitiu. També ha de ser fàcil: no hem de ser enginyers per fer-la servir, ha de ser cada cop més intuïtiva. 

Doncs en alguns casos...
Un expert de Silicon Valley deia que perquè una tecnologia triomfi s’ha de diluir al nostre dia a dia, com l’electricitat o com el motor d’un cotxe: quants cops obrim el capó per veure’l? Conduïm i ja està. Doncs això.