Diari digital d'Andorra Bondia
El director de Naturland, Xabier Ajona.
El director de Naturland, Xabier Ajona.

Polir diamants: tres lliçons


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Facundo Santana

Naturland acaba de presentar resultats i els implicats exhibeixen somriure. Respiren alleujats. Xabier Ajona, navarrès de tan llarg recorregut per aquesta banda dels Pirineus, afirma que res no el motiva tant com les dificultats.

“Als del nord no hi ha com dir-nos que no podem fer alguna cosa perquè ens hi entestem”. A Xabier Ajona (Estella, Navarra, 1976) el motiven els reptes, assegura, i quan sent que un projecte està embastat, redreçat, comença a flairar  nous desafiaments. “Em deixo guiar per l’instint”. Potser, reflexiona, perquè és el que va mamar a casa: els pares van iniciar el seu negoci, una floristeria –“no era tan evident que funcionés”–, sense més recursos que les ganes i un vell 2CV amb què recorrien els pobles. L’avui director de Naturlàndia (perdó, Naturland) va passar la infantesa, com qui diu, en un magatzem de flors i, ja més grandet, llevant-se els dissabtes a trenc d’alba per recórrer fires i mercats. 

Avui el negoci continua en marxa, en mans del germà, mentre ell es dedica a aquesta cosa del turisme de muntanya. També pels cims s’havia començat a enfilar abans fins i tot de ser-ne conscient: hi ha una fotografia del pare i el tiet de camí al cim del Monte Gorbea amb un marrec en un cistell. Ell, és clar. “No és que fossin escaladors, ni grans pirineistes, a casa, però als voltants de casa teníem aquelles serralades de mil i mil cinc-cents per fer passejades el cap de setmana”. Després, les activitats a la ikastola, el club excursionista, l’aprenentatge de l’escalada, els desafiaments del Panticosa o el Monte Perdido. “Era lògic que si la muntanya era la meva passió l’acabés convertint en professió, oi?” 

Que acabés recalant a Andorra va tenir molt a veure amb una trobada fortuïta: en un viatge en tren cap Annecy, als Alps francesos, on havia de completar l’etapa formativa, va coincidir amb un xilè que es dirigia a Chamonix per acabar també la preparació com a artificier. Un treballador d’Ensisa. “Jo ja coneixia una mica Grau, el Pas, però mai no havia esquiat a Soldeu”. Així que quan li va arribar el moment d’enviar el currículum, de les tres respostes positives per triar, es va decantar per Andorra. “Baqueira semblava l’opció més evident, aleshores era l’estació de referència del Pirineu”, però va recordar la conversa del tren, amb aquell home que mai no ha tornat a veure, i es va plantar al país. Era el 1999 i obria una etapa que s’allargaria fins al 2005. Cap moment de penediment? “Mai. Soc de fer allò que he de fer i assumir el que en resulti, bo i dolent. M’equivocaré, però mai no em retrauré allò que no he fet”. 

Un lustre... i fer maletes
En aquell període, a principis dels dos mil, l’estació estava en ple desenvolupament, era el moment de la creació de Grandvalira, que va compartir amb Conrad Blanch o Enric Barbier, amb Ton Naudi o David Hidalgo, amb aquell equip format per persones que avui titlla com a “referents”. Un lustre després, però, li van entrar com ganes de fer les maletes. La feina era feta i va sentir veus llunyanes: el cridava la Patagònia, Ushuaia... Un paio per sota de la trentena i sense compromisos familiars, s’ho havia de pensar gaire? No pas. Era un any sabàtic. Que es va acabar quasi una època després, un temps durant el qual va incorporar dona i dues filles, una empresa pròpia de roba esportiva –“i emprendre a Argentina asseguro que és tot un repte”– i una estació d’esquí, Chapelco, a Sant Martí de los Andes, que va deixar muntada. Havia conegut algú que estava en procés d’adquirir-la i s’hi va apuntar. “Fas plans, però quins plans? Al final acabes seguint el sentiment de cada moment, l’instint”. 

Arribat el moment de creuar l’Atlàntic de tornada, podria haver tornat a Estella, però pel camí es va creuar Arcalís, “un altre diamant en brut, estava tocada, en dificultats”. I sis anys després, ja saben: Naturland, que si de projectes per redreçar es tracta... Repte a banda, li va resultar suggeridor que es tractés d’un altre entorn, li permetia tractar “amb una muntanya no tan modificada” com la de les estacions. “És que, sabeu? És com quan feia curses de muntanya: fins que les cames han donat de si he fet ultratrails”, resumeix: “No és tant la cursa allò que m’agradava, sinó  el fet d’assolir un repte”. 

 

Comentaris

Desitjant sincerament a tothom la millor trajectòria personal, veurem si el deute històric de Naturland queda, com promès, cancel.lat al 2042. Molts no ho veuran, o no ho veurem.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic