El Palau Robert acull avui la presentació dels segons premis Temps de les Arts.  Atenció novament a la presència andorrana. Ariadna Mas, directora de la revista que els impulsa, amb base a València, n’avança uns detallets

Recordi’ns d’on surten aquests premis Temps de les Arts.  
Bé, ja coneixeu l’Eliseu Climent, i els Premis Octubre. És una persona imparable. Amb ell, vam veure que en el model de països catalans i d’uns premis que englobessin totes les categories i tots els territoris de parla catalana hi havia un buit. En la línia del nostre portal, El Temps de les Arts, vam voler crear uns premis amb una visió transversal de la cultura, amb totes les disciplines. 

I va funcionar? 
No ens ho esperàvem a la primera edició, l’èxit de convocatòria: van participar més de 500 projectes, i d’una qualitat que va cridar molt l’atenció al jurat. Ostres, el nivell! Ens anima a la segona edició. 

Van debutar en pandèmia.
Sí, ens va obligar a replantejar el format. Van ser uns premis en format televisiu, dirigit per Lluís Danés, que es va retransmetre a totes les televisions oficials dels territoris de parla catalana, des de la Catalunya Nord i l’Alguer fins a València. 

Confesso que tinc al·lèrgia a les gales i, miri, era diferent, entretingut. 
Van participar fins a dos o tres-cents artistes al rodatge, no voldria enganxar-me amb la quantitat, però n’eren molts i d’arreu.

“Venim del nord, venim del sud”. 
Sí, vam tenir molt present que hi haguessin representades totes les variants dialectals. I en Lluís Danés va jugar molt bé amb l’emoció, amb fer-nos veure el patrimoni que tenim, de tota mena.

Amb lliurament de premis arreu: aquí, a Casa de la Vall.  
Una manera de dir que potser políticament la cosa està molt disgregada però pel que fa al teixit cultural i social anem junts i amb molta força. 

‘Virtus Unita Fortior’.  
Diria que amb els premis es va trobar aquesta força de tots plegats que sovint trobem a faltar en altres sectors. 

I repeteixen.  
En la mateixa línia i format, sí, amb les mateixes categories (el termini, per cert, està obert fins al 30 de juny), però se n’afegeix una de nova: cinema experimental. No volem competir ni amb uns Gaudí ni amb els festivals que ja existeixen, sinó que busquem un vessant artístic, d’autor, tocant al videoart. 

El jurat.  
El formen 33 membres. També equilibrant els territoris, tot i que hi ha un pes molt gran de Catalunya. Però per exemple, d’Andorra n’hi ha tres: Gerard Claret, Joan Anton Rechi i Xavier Llovera. 

Uns territoris, deia, políticament disgregats. I culturalment? Com ho copseu des de la plataforma vostra?
Nosaltres estem cent per cent compromesos perquè sigui una realitat: existeix aquest teixit cultural comú però està fragmentat. Per exemple, en el cas de Catalunya no s’assabenten de què està passant a València o Andorra. Tothom està tancat al seu territori. I amb la pandèmia encara més. 

Ja ho pot ben dir.  
Doncs tant des del nostre portal, com des dels premis, com des del manifest (el podeu llegir a la web dels premis) exposem aquest interès cohesionador. 

Una arrel comuna.  
Sí. Després tindràs les branques i els colors que vulguis, però l’arrel és comuna i és molt potent. Sense divisions ni fronteres. I això és el que reflectirà el nou guió de Lluís Danés. 

Com veuen la cultura d’Andorra des de València?
Des de fora veiem Andorra com un lloc molt petit i no ens adonem que hi passen moltes coses. 

No molesto més, que amb l’organització van  “com cagalló per sèquia”.
Veus? Riquesa lingüística.