A l’Antonio l’aventura el sorprèn en qualsevol racó del món. La més recent, ensopegar a Cap Verd amb un dels cantants nacionals diguem-ne. Així, nosaltres gaudirem les cançons de Tote Zobelinha

Aventura capverdiana.  
Sí, sí, vaig passar uns dies a Cap Verd i vaig conèixer una família d’allà. Estaven celebrant el comiat d’alguns d’ells, que viuen a Rotterdam i havien estat uns dies de vacances. Estaven allà, en una plaça, tocant música, ballant, bevent... fent festa. Ens hi vam sumar. 

Vostè també és músic.   
Bé, jo soc alumne de l’Escola de Música Folk del Pirineu, a Arsèguel. Porto sis anys amb l’acordió i ara una temporada amb el saxo, també. Fa un temps vam formar un combo. Cada any proposem una cançó per fer-la en públic.

Se li va encendre la llumeta.  
Em va venir al cap la música de Cap Verd. Allà, ja sabeu, Cesària Évora és molt venerada. Doncs en aquella festa tocaven una cançó que ella interpreta, El diploma. Quan la vaig buscar per YouTube em vaig adonar que l’autor era Tote Zabelinha. 

Aquí ve la sorpresa.  
Sí, sí. Era un dels membres d’aquella família que havíem conegut! Resulta que és un cantant molt famós allà. És com el Compay Segundo o el Serrat de Cap Verd. 

Flipant, la casualitat.  
I tant! Ell viu a Rotterdam i fa gires arreu del món, pels Estats Units, per Europa... Així que vaig proposar a l’Escola Folk del Pirineu, al director, que és  Isidre Peláez –Tito, li diem– que el convidem. Em van acceptar la idea, s’hi van posar de valent, amb molt d’esforç, la veritat, i hem aconseguit que vingui a fer un concert a Arsèguel. 

Amb data ja?  
Efectivament, el 10 de juliol vindrà a fer un concert gratuït i un taller per als músics. Com que estarà per aquí uns dies i ens hem fet molt amics –jo és el que tinc, que de seguida connecto amb qui sigui– s’estarà a casa meva, a Bellpui, aquells dies. 

Va ser fàcil de convèncer?  
Ja a Cap Verd vam fer amistat, així que en absolut. També he d’insistir que jo em vaig limitar a passar el contacte i que tot l’esforç, tota la gestió i el treball d’organització l’han fet des de l’Escola. Des del desembre que hi treballen. 

Va ser el nexe, vostè.   
Sí, sí. És un cantant i compositor molt veterà. Ja dic, com aquí seria un Joan Manuel Serrat. Ell va estar encantat, i nosaltres, el combo, estem preparant aquesta cançó per tocar amb ell. Amb la Cati Plana, que és la meva professora. 

Tot plegat sí que és una anècdota.   
En tinc a cabassos, no us penseu. Mireu, el primer viatge de la meva vida el vaig fer amb dinou anys, a Hondures. Hi anava per uns dies i vaig acabar vivint-hi durant quatre anys. Vaig muntar una ONG: els portàvem roba, utensilis de pesca, llibres per muntar una biblioteca i una escola, vam comprar terres per a una aldea que no en tenia... Estic parlant de fa vint-i-cinc anys. A partir d’aquí, el que vulgueu. És que jo quan m’involucro...

Porta uns anys a l’Alt Urgell.   
En arribar, em vaig establir a la Seu. Què faig jo ara?, pensava, i vaig muntar una botiga d’articles d’artesania al carrer Canonges. Portava coses des del Marroc, fèiem tres o quatre viatges a l’any. També tenia un amic  que portava coses del Nepal i Tailàndia. Després vaig posar la botiga al carrer Major. 

Ara s’ha decidit per la música.   
Sí, sí. Fa deu anys em vaig fer amb un acordió de segona mà i intentava aprendre a tocar pel meu compte. Així, com jugant. Al final, em vaig decidir a apuntar-me a les classes de l’Escola Folk del Pirineu, com us deia. 

Doncs ens estem apuntant ja la data del 10 de juliol per a aquest concert.   
Fareu bé, que promet molt. Nosaltres ja tenim el tema ben assajat, ens falta sobretot tocar ja amb Tote, per afinar-ho tot. Ho farem el dia abans del concert i endavant. 

Ell serà tota una descoberta.   
Ja ho veureu, és un gran músic, un músic amb molt de renom en la música d’arrel. Doneu una ullada per YouTube a les seves cançons, ja veureu com us animeu a venir.