Si han d’anar a visitar-se a Barcelona, no tenen mitjà de transport, i volen arribar a la mateixa porta de l’hospital, truquin a José Antonio de Sousa, director del taxi col·lectiu Taxi Domènec, i els solucionarà el problema!

D’on surt Taxi Domènec?
Fa més 25 anys que estem dins el sector del taxi col·lectiu, té una llarga trajectòria. El nostre punt fort són els trasllats a Barcelona, que acostumem a portar gent que té visita al metge.

Que bé!
Sí, i com que ja fa molt temps que ho fem, molts metges i la mateixa CASS ens tenen a la llista de taxis col·lectius que hi ha. Per tant, sobretot són viatges de persones que ja el tenen programat des de fa dies.

Però alguna vegada hi haurà una urgència.
També, de fet, un dia vaig haver d’anar a Madrid de manera improvisada just quan acabava d’arribar a Andorra! És una feina sacrificada, però quan veus que ajudes algú que està apurat, que li estalvies el metro o el tren o l’avió i que el deixes a la porta de l’hospital, és gratificant.

Entenc.
A més, aquí funcionem diferent, no és tant com a les grans ciutats, que hi ha desenes de companyies. Aquí es porta molt el boca-orella, i hi ha molts clients que ja et coneixen i repeteixen.

És clar.
Acabes fent família, ja que molts, per desgràcia, han de baixar molt sovint. Però en aquest sentit, penso que els convenis que tenim amb Espanya en termes mèdics és una cosa bona que tenim aquí. A baix, molts estan en condicions molt desfavorables i no els donen hora...

També és veritat.
Però bé, nosaltres intentem fer el millor servei possible.

Quins problemes acostumeu a tenir més?
Sobretot les retencions, tant les d’entrada a Barcelona com les de la frontera... Però amb els anys acabes coneixent diverses rutes alternatives que més o menys t’estalvien algunes cues!

I baixeu cada dia a Barcelona?
Sí, però fem torns de matí i de tarda, un amb cada furgoneta. Pensa que en baixar tantes persones de cop, i que cada una té una visita potser amb un metge diferent, és molta estona que estàs amb ells. 

I això us uneix, és clar.
I tant! I t’has de posar en la seva pell, alguns són persones grans que van sols, i penso que els has d’acompanyar i intentar que estiguin més tranquils. 

Acabes sent una mena de psicòleg.
Jo m’imagino que són un familiar meu, i a mi m’agradaria que el tractessin bé, entens? 

Totalment.
A vegades, quan hem de portar algú que acaba de sortir d’una operació, pot ser una mica més complicat el com s’asseu la persona dins la furgoneta, sumat als nervis que pugui tenir, i has d’emfatitzar molt.

Cuidar el client.
Arriba un punt que fem coses que no són per diners. Si ajudo una senyora gran a portar les maletes fins a casa seva és perquè considero que ho he de fer. Però també fem altres tipus de transports una mica diferents, ja sigui gent que va a l’hotel, a l’aeroport, a bodes...

Us adapteu.
I tant. Fins i tot he fet algun comiat de soltera!

Caram!
Sí, hi ha moltes anècdotes. Però com acostumo a dir sempre, s’ha de mirar la part positiva. A més, moltes vegades, els viatjants comencen a parlar entre ells, es demanen com els ha anat la visita, etc. I han sorgit algunes amistats dins el taxi.

Que bo!
Sí sí! De vegades sembla un First Dates (riu)! No de ligoteo, però d’amistat. I això també et reconforta, saber que és un taxi on hi ha bon ambient.

Això és el més important!
I no em pensava que fos així quan vaig començar. Em vaig emportar una grata sorpresa. I si t’agrada conduir, com a mi, és una feina meravellosa. 

Per descomptat!
Ara, també, ens estem adaptant a les noves tendències: tenim una pàgina web, Facebook, Instagram, TikTok, etc. I intentar anar creixent una mica més cada vegada!