Antonio Alcántara, psicòleg clínic, està especialitzat en les seqüeles del bullying.  Serà ponent al curs ‘Bullying i cervell’, una microcredencial que organitza Mònica Martínez Ramos amb la UdL

Patir assetjament en la infància no es queda en la infància, oi? 
Efectivament, però puntualitzaré una altra cosa abans: sempre posem el focus en la víctima, però hem de treballar des d’un triangle, perquè aquestes situacions es produeixen en un sistema on apareixen la víctima, sí, però també l’agressor i els espectadors. La víctima tindrà un canvi de comportament, potser irritabilitat, inhibició, abaixant les notes... o el mutisme. 

Però hi ha l’agressor, diu. 
Sí, i li hem de prestar atenció, perquè potser li passa alguna cosa i aquest comportament ens està dient alguna cosa. Potser era un noi –o noia, que aquí sí que hi ha igualtat absoluta– que tenia un comportament normal i es converteix en agressor. Alguna cosa passa. 

I la tercera part... 
Els espectadors, més actius o passius. Demà poden sentir culpa, fins i tot per no haver fet res, o frustració si ho van intentar i no van aconseguir evitar-ho. Però a banda dels companys, els iguals, hi ha els professors, que intueixen que està passant alguna cosa  i no sempre estan al nivell. També en ells pot repercutir si van actuar o van mirar a una altra banda, o ho van banalitzar. 

Entesos. 
En tot cas, estem parlant de tenir una mirada panoràmica, on trobem aquests diferents actors. La víctima s’ha treballat molt; també l’agressor, però els espectadors han quedat de banda i també són unes víctimes secundàries de l’escena, i no se’ls para l’atenció deguda. 

No són una mica agressors també? 
No,  perquè fan el que poden, viuen una escena. I estem parlant d’espectadors que són molt petits, parlem de franges d’edats on s’enfronten a una cosa que és totalment nova per a ells. Estan permetent que passi, potser, però no tenen eines per saber què passa, estan perplexos.  
 
I els adults?
Tenen un grau de responsabilitat, aquests sí. Per això és important que es formin. 

Tornem als efectes futurs.  
A l’infant que és víctima li quedarà una mena de cicatriu de confiança en el sistema si sent que no l’ha protegit. Si va demanar ajuda i no se li va fer cas, a casa, a l’escola, s’ho guardarà. En comptes d’acompanyar-lo, se l’ha incriminat potser. Perdem amb ell una oportunitat perquè confiï en el sistema, començant per l’escola, que és un dels sistemes més importants a la vida de les persones. 

Si se’l protegeix, s’evita la cicatriu? 
Encara que actuem correctament, és cert que els fets han tingut lloc, i per tant, queda la ferida. Però pot estar ben curada o no. Una marca quedarà, com si et trenques un os i queda soldat, però sempre amb una marca. Sempre deixa empremta emocional. 

En l’agressor, que de nen no sap valorar moralment els seus actes?  A no ser que siguis un Trump i siguis un ‘matón’ de per vida. 
Sí,  amb aquest patró, si ningú no t’ha frenat, pots ser un abusador, com el que has esmentat: si el sistema t’ho permet, està alimentant l’ego i aquesta forma de funcionar, aquesta falta d’empatia. Algú potser només ha tingut una mala època, un mal curs; però també ens podem estar enfrontant a un sociòpata, un sàdic per al dia de demà. Hauríem de fer-li seguiment. Per això insisteixo a no fer seguiment només del camí de la víctima. 

Potser és un comportament per ignorància. Qui fa el mal ho fa perquè no sap, deia Sòcrates.  
Serà el patró de la persona que té un mal moment, que s’adona, i que amb un acte de conciliació, demana perdó d’una manera honesta. Això és saludable per a ell i per a tothom. S’hi produeix un procés terapèutic: l’agraïment i el perdó, quan són de cor, resulten terapèutics. 

S’exacerben aquests problemes o simplement se’n parla més? 
Poden ser les dues coses. Hi ha un sistema escolar –i a escala social– en què s’ha perdut el temor a l’autoritat que  abans teníem. Per tant, hi ha cert ambient. Però també es divulga més. 

El ‘bullying’ infantil es pot reproduir en forma de ‘mobbing’ laboral? 
Pot passar, sí. Haver patit assetjament de nen, l’ha vacunat o l’ha sensibilitzat? Depèn de com s’hagi abordat aquell procés, si ha après a treballar aquestes escenes o si les reviu en l’entorn laboral. El mobbing pot fer reviure el bullying i presentar-se de forma patològica, pero també és una oportunitat terapèutica per treballar els antecedents.