L’Skål Internacional va néixer a París el 1934 per la necessitat dels professionals del turisme, i actualment hi ha més de 200 clubs a països d’arreu del món. Entre ells, és clar, hi ha el Principat, i Quim Barceló s'ha convertit, recentment, en el seu president.

Per què arriba l’Skål a Andorra?
A Andorra es va fundar el 1982, i va sorgir per la necessitat del moment. El turisme al país ja feia temps que funcionava d’una manera important, però hi havia diverses situacions on, per exemple, algú que treballava a l’Hotel Roc Blanc i un altre a un hostal de Sant Julià no es coneixien.

Abans era més complicat.
És clar, no hi havia xarxes socials, i fruit de gent que ja estava dins el món de les associacions i que coneixien l’Skål Internacional van decidir aplicar aquell model al Principat.

Qui s’hi pot fer soci?
És una associació transversal, és dir que aplega professionals de l’hostaleria, de la restauració, de transport de viatgers, estacions d’esquí. Bàsicament tothom que d’una manera o altra té un vincle amb el món del turisme.

Un món tan ampli!
Tot ha anat evolucionant, fins i tot hi ha socis que treballen a empreses de consultoria, ja que també poden ajudar altres entitats pel que fa a la gestió de clients, per exemple. Al cap i a la fi, l’essència de l’Skål Club Andorra és fer comunitat entre els diferents perfils.

Entenc.
I que trobin un espai comú on poder generar networking i treball en equip. Des de la junta anem organitzant trobades perquè els socis puguin generar possibles negocis i aliances.

Quants socis hi ha?
Ara mateix gairebé un centenar. Hi ha pujades i baixades, com tot. Al principi n’hi havia uns dos-cents, després va baixar una mica, va tornar a pujar... Tot va en funció de les èpoques, però els socis que tenim ara són força actius.

En quin sentit?
Intenten participar en moltes de les coses que organitzem, tot i que potser no tots troben aquella activitat que els agradaria, però des de la junta intentem fer esdeveniments per a tots els gustos.

En podria posar alguns exemples?
Doncs fem activitats des d’un vessant més institucional, com el Dia mundial del turisme, que és el principal acte que organitzem des del 1999. La idea va sorgir, en part, de la inquietud dels mateixos associats.

M’ho puc imaginar.
“A Andorra vivim d’això!”, deien, per tant, “ho hem de celebrar”. Aquí hi ha la part institucional, com et deia, però també la que està focalitzada en l’oci. Arran de diverses col·laboracions fem que aquell dia els museus estiguin oberts a tothom , per exemple.

Bona idea!
Després, a la nit, fem una gala on cada any es guardona persones, empreses o esdeveniments que en algun moment de la seva trajectòria han contribuït al turisme del país, ja siguin entitats d’aquí o de fora.

Caram.
Per exemple, en el seu moment vam guardonar el Tour de France o la Vuelta a España. En definitiva, tot allò que atregui el turisme del país.

I què més feu?
També organitzem dinars col·loqui, on convidem una persona rellevant que pugui aportar alguna cosa interessant als associats, ja sigui des d’un punt de vista de turisme, empresarial, etc. 

Tot suma.
Per exemple, recentment vam tenir el director general d’Aeroports de Catalunya, i precisament va sortir una relació empresarial amb un soci que té una empresa de lloguer de cotxes.

Bon negoci, sens dubte.
És posar en contacte persones que, d’alguna manera, s’estan buscant però no ho saben.

Milloraria alguna cosa del model turístic del país?
L’Skål és una associació sense ànim de lucre, que no té un posicionament polític ni un caràcter reivindicatiu. No som un sindicat. Com a tot arreu hi ha coses per millorar, però la nostra funció és una altra.

Per què va decidir ser-ne president?
Bé, he seguit una mena d’evolució. Fa més de quinze anys que en soc soci, i ja feia temps que estava dins de la junta. De fet, els últims tres n’he sigut el vicepresident primer, i ara farà un mes i mig em van dir que em tocava ser president, i m’hi vaig animar.