Víctor Luengo forma part del col·lectiu Pellsana. L’objectiu és posar sobre la taula la patata calenta de tots els tòxics invisibles que ens acompanyen en el dia a dia. Xerrada dimecres, a les 19.30 a l’hotel Roc Blanc, en col·laboració amb Remeis de Bruixa. Cal inscriure’s

Però vostè ve del món del mar!
Tinc formació nàutica, sí, i sembla que no hi té res a veure, oi? Però sempre havia treballat en l’àmbit de l’ecologia i la contaminació marina. Fa cinc o sis anys que vaig entrar al col·lectiu Pellsana, amb gent de diferents disciplines i professions però  tots lligats per la preocupació pels tòxics, i en volem fer divulgació. 

Contaminació química sintètica. 
És el nostre paraigua de continguts. Es tracta d’oferir informació sobre la contaminació en el nostre dia a dia, en l’alimentació, la neteja, la cosmètica... En l’entorn diari, perquè la gent faci compres més segures. 

Diu que per la pell ens entren tòxics que afecten la tiroide. 
I si només fos això! És molt més greu, em sap greu inquietar-te. Afecta tothom i tots els òrgans del cos perquè és una intoxicació diària, sense descans, i no sols la cosmètica, sinó molts productes del dia a dia. Dels anys 50 cap aquí, per abaratiment de costos, s’ha sintetitzat i tirat de laboratori amb moltes substàncies. Ens hem passat de frenada, n’hem abusat, i tothom té accés a la higiene, sí, però a costa de què?

A costa de què?
Un dels nostres tallers estrella és el d’aprendre a llegir les etiquetes. Són enganyoses, el màrqueting és molt agressiu. Estem farts de veure etiquetes zero, etiquetes eco, etiquetes bio, de color verd i amb flors, però al final, quan llegeixes els ingredients...

... ?
En la majoria dels casos resulta que el producte és o tòxic o molt tòxic. 

Com ens tranquil·litza...
Sí que hi ha empreses que intenten eliminar aquesta càrrega tòxica. Però tenim el costum d’anar un cop l’any a comprar al súper i, saps aquella crema fantàstica que tens al bany i que està en perfectes condicions des de fa dos anys? Doncs imagineu la quantitat de conservants, segurament molts més que substàncies interessants. 

Corro amb la bossa d’escombraries. 
Tampoc no ens passem, es pot anar fent a poc a poc. 

Tornem a les etiquetes. Nosaltres no sabem què és l’hidro-no-sè-què.
Les empreses (cosmètica, farmacèutiques i alimentàries) estan obligades a posar-hi tots els ingredients i per ordre, de més a menys. Si el primer que posa és sucre i ets diabètic... Però és clar, si posen isofluoruroblablabla, què hi entens? Per això  volem ensenyar a llegir-ho.

No som enginyers químics.
Ni jo ensenyo bioquímica. Oferim aplicacions de mòbil, com ara Ingred: fas una foto de l’etiqueta i n’obtens codis de semàfors, per exemple. Una eina per fer una compra més segura. 

Anem a descarregar-la. 
En realitat qui va començar a fer més feina va ser el col·lectiu d’afectats per la sensibilitat química múltiple. Diagnosticada o no, perquè és molt difícil de detectar. Són la punta de llança. És com amb el tabac, fa uns anys es va exposar el tema del fumador passiu. Doncs amb els químics, potser el teu perfum està intoxicant la gent que tens al costat, a l’autobús, a l’ascensor, a la feina...

Hi ha qui es perfuma tant al matí que fa venir basques. 
Sota el genèric de perfum s’amaguen molts agents tòxics, és un calaix de sastre. Desconfieu des dels ambientadors als productes de neteja domèstica. És un dels nostres cavalls de batalla. Pot ser més tòxic el que tens a l’armariet de neteja a casa que caminar per Gran Via. 

Algú els dirà que també tenen interessos, vostès. 
Ens autofinancem recomanant productes en què confiem, productes de quilòmetre zero. Són els que serveixen per a persones amb sensibilitat química múltiple, que és un problema molt sever. 

No estem per llençar coets i la cosmètica ‘natural’ és més cara. 
No pots decidir quin aire respires però tenim un marge de decisió en el que posem al bany. No necessites quaranta xampús i cremes diferents, com ven la publicitat. Amb un bon sabó que serveixi per a tot ja en tens prou.