Partit a partit que se’n diu, el festival Hibernation s’ha anat fent un bon forat per posar un punt de música al final de la temporada. L’esforç li ha estat reconegut amb el premi internacional Heavent Paris al millor festival petit. Ho explica Richy Vuelcom (és a dir, Ricard Capdevila), des de l'organització

Premiats. Felicitats. 
Es lliuren a París, sí, i és el primer reconeixement com a festival que ens donen. Portem més de set anys treballant en el projecte, tot i que aquesta és la sisena edició (hi ha l’any de la Covid, que no compta). Molt contents, és clar, tot l’equip, tothom que hi treballa. Un reconeixement de cara a l’exterior és molt important. Dona empenta. 

Al març, com sempre i amb novetats, com ens tenen acostumats?
La principal, l’escenari La Polar, que creix: era per a 1.500 persones i en aquesta edició serà molt més gran. També s’allargarà durant tota la nit, no fins a les dues del matí, com l’any passat. Així que entre La Polar i l’escenari Mainstage tindrem dos escenaris oberts durant tota la nit. 

Dos ambients. 
Sí, així la gent circula molt d’un costat a l’altre. Seran diferents estils de música, crec que això és molt bo per a la gent. A banda, ja sabeu, els escenaris de dia, l’Igloo, a La Plage Blanche, i el Moutain Stage, a Collblanc.   

En la varietat hi ha el gust. 
A banda, farem tres nits, des de dijous 21 a dissabte. Dijous obrirem a les set de la tarda i acabarem el diumenge, dia 24, a les vuit del vespre. 

Pel que fa als artistes?
Encara no avançarem els caps de cartell, que queda temps, però en tenim alguns de confirmats, com Andrés Campo, que ja hem anat fent circular per xarxes. És el resident de la sala Florida 135 de Fraga, molt reconegut. Va estar a la primera edició, el 2017.  O Popof i Space 92, dos discjòqueis que faran un live junts molt potent, un hard techno molt potent. O gent com Nto, que havíem portat fa un parell d’anys, un artista melòdic que fa live. Un artista molt potent que està circulant arreu del món. 

Música en femení: sempre hi aposten. 
Hi haurà per exemple Brina Knauss, que ara mateix té molta visibilitat, ha estat cap de cartell de diversos festivals. 

I els de casa. 
Artistes nacionals, sí, sempre hem apostat per deixar-los espai. Crec que n’hi haurà una dotzena llarga. 

Diu que no ens desvelarà el cap de cartell. 
No, alguna sorpresa ens hem de reservar per a més endavant, que agradarà molt. 

Ho entenem. 
Sí que voldríem remarcar que a l’escenari La Polar hi haurà un hosting, un dia sera Labyrinth Events, de Londres, que és la primera vegada que aquesta gent porta un esdeveniment fora de la capital anglesa. Amb ells farem també una pre-party, el 9 de desembre a Londres. Així que també serà per a nosaltres el primer cop que fem una cosa fora d’Espanya i França per promocionar el festival. 

Sona prometedor. 
Sí, ens motiva molt perquè ens interessa apropar-nos al públic anglès. A banda, dissabte tindrem un col·lectiu de hard tecno, Canards Records. Ens donarà un plus amb el públic francès. Tot això, per cert, a l’escenari La Polar. 

Com a avançament, en ja tenim per obrir boca. 
Sí, oi? Res, estem molt contents, com deia, tant pel que fa al reconeixement com pel fet que la gent d’Andorra cada vegada s’ho hagi anat fent seu. Lluitem perquè cada cop vingui més públic, del país i de tot arreu. Tota l’organització treballa durant tot l’any perquè surti bé. 

S’han assentat ja com a cita fixa al Pas de la Casa. 
Sí, sí. Finalment som l’únic festival de música electrònica que ha aconseguit complir amb sis edicions al país. Al principi òbviament no va ser fàcil. 

I les previsions d’enguany, pel que fa al públic?
De moment anem molt bé, ja hem fet molta venda anticipada perquè el nostre públic és molt fidel, confien molt en nosaltres. És boníssim per al festival. I de gent? Anem creixent. 

Expectatives?
A veure si aconseguim arribar als deu mil participants. Anem pel bon camí.