Destructiu perquè ens porta a confondre el món exterior amb el nostre món interior. Però, què hi entenem, per projecció? La projecció és un dels mecanismes de defensa més comuns identificats per Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi. Freud va explicar que, quan les persones se senten incòmodes amb els seus propis pensaments o emocions, tendeixen a projectar-los en els altres, és a dir, en lloc d’afrontar les nostres pròpies pors, inseguretats o ressentiments, acabem veient aquestes emocions reflectides en els altres, com si fossin ells els qui tinguessin el problema. De la mateixa manera, per Carl Jung, deixeble de Freud, l’ombra és aquella part de nosaltres mateixos que no reconeixem o rebutgem, perquè la considerem incompatible amb la nostra autoimatge conscient. En altres paraules, és aquell costat de la nostra personalitat que preferim no veure, com la ràbia, l’egoisme o el ressentiment. 
Sovint, observem aquest mecanisme de defensa en les relacions interpersonals. Quan no som capaços de reconèixer les nostres pròpies limitacions o frustracions, és fàcil culpar els altres d’allò que ens pertorba, ja que quan algú projecta els seus sentiments en un amic o en la parella, sovint no és conscient que està fent-ho. Per això, la projecció pot destruir la confiança i generar conflictes on no n’hi hauria d’haver. Per exemple, imaginem una persona que té una gran por de ser rebutjada en les seves relacions. Aquesta persona, en lloc de reconèixer la seva pròpia inseguretat, podria començar a creure que és la seva parella qui té por del compromís o que no vol aprofundir en la relació. Així, evita enfrontar-se a la seva pròpia por al rebuig, i transfereix aquesta ansietat a l’altre.
Per què projectem? La projecció sovint es produeix perquè acceptar determinats aspectes de la nostra personalitat ens resulta dolorós o amenaçador. A ningú li agrada pensar que és gelós, irritable o egoista. Però, quan aquests sentiments apareixen, és més fàcil atribuir-los als altres que no pas fer el treball introspectiu necessari per reconèixer-los dins nostre. D’altra banda, aquest mecanisme també té una funció de protecció emocional. Ens permet mantenir una imatge positiva de nosaltres mateixos, evitant la vergonya o el sentiment de culpa que podria sorgir si admetéssim determinats defectes. No obstant això, el cost de la projecció és alt: ens impedeix créixer emocionalment i ens aliena dels altres.
Com podem identificar i superar la projecció? El primer pas per superar la projecció és el reconeixement conscient. Això requereix una actitud d’autoreflexió i una voluntat d’explorar els nostres propis sentiments amb sinceritat. Quan ens adonem que estem sentint frustració, gelosia o hostilitat cap a algú, és important preguntar-nos si aquestes emocions tenen més a veure amb nosaltres que no pas amb l’altre. 
La projecció és una barrera per a l’autoconeixement. Quan projectem els nostres defectes o frustracions en els altres, perdem l’oportunitat de conèixer i treballar aquells aspectes de nosaltres que ens podrien ajudar a créixer i a viure de manera més plena. Aprendre a identificar les nostres projeccions i a assumir la responsabilitat dels nostres propis sentiments ens permet avançar cap a una vida més equilibrada i enriquidora, tant per a nosaltres com per a les nostres relacions.
La projecció ens parla més de nosaltres mateixos que dels altres. Conèixer-la i comprendre-la és un pas fonamental per millorar les nostres relacions i el nostre benestar emocional, i per a caminar cap a un autoconeixement més profund i autèntic. Quan no som capaços de reconèixer les nostres ombres, les projectem en els altres; allunyant-nos de l’oportunitat de conèixer-nos millor i d’enfrontar-nos a les parts de nosaltres mateixos que ens podrien ajudar a créixer.