Propòsits per al nou any

Com una tradició, canviar d’any comporta fer un balanç i dur a terme una mirada en retrospectiva de l’any anterior, en especial de tot allò que no hem aconseguit. Ens fa la sensació que un cicle es tanca i un altre comença. El comptador es posa a zero deixant-nos 365 noves oportunitats.

Per què tenim la necessitat d’establir nous reptes i motivacions? Per què ens centrem més en allò que no tenim i no tant a mantenir els bons hàbits adquirits? Tal com estableix Abraham Maslow en la seva jerarquia de les necessitats, l’ésser humà actua i creix sobre la base dels objectius establerts per tal de cobrir les diverses necessitats emergents. Necessitem marcar-nos noves fites i invertir gran part de la nostra energia a assolir-les. D’aquesta manera podem autoobservar-nos i veure en quin punt de la nostra vida ens trobem, quines coses són rellevants i com interpretem la nostra realitat, fet que afecta  significativament a la nostra autoestima i autoconcepte: si aconsegueixo satisfer els meus objectius, incremento la percepció sobre la meva competència i sobre allò que pensen els altres sobre mi.
    És habitual plantejar nous propòsits a l’inici d’any, ja que els inicis comporten la possibilitat de fer-ho bé des d’un principi tenint una visió i un marge de temps més extens. Malgrat això, què passa quan no aconseguim els nostres objectius o propòsits? No sempre aconseguim els nostres propòsits, inclús els arribem a abandonar. L’evidència empírica afirma que del 50% d’adults que fem propòsits d’any nou, un 80% els abandonem o no arribem a assolir-los completament.
    
De què depèn l’èxit de consecució d’un objectiu? Assolir els objectius implica esforç, constància i motivació intrínseca; és a dir, aquella motivació que es troba en un mateix per arribar a ser la nostra millor versió, créixer internament (i no per la consecució de recompenses). No percebre’ns implicats, motivats en el nostre propi objectiu o no entrenar les habilitats requerides produeix una atribució negativa d’un mateix i per tant un augment de la frustració i baixa autoestima.
    
Com podem objectivar i fer factibles els propòsits? Probablement proposar-nos objectius difícilment assequibles o fites massa elevades fora de les nostres possibilitats augmenta les dificultats de consecució (doncs no és realista proposar-se parlar anglès com un nadiu en un curt període de temps). Cada propòsit comporta energia, canvi i autodisciplina. Concretar el propòsit a través d’un pla d’acció consistent en el mètode que durem a terme per assolir l’objectiu així com la periodicitat de compliment evitant les ambigüitats ens permet dur a terme un seguiment de si ho estem aconseguint. Veure resultats durant el progrés així com recompensar-nos per cada èxit ens ajudarà a ser més optimistes i perseverar (marcar-se objectius específics a curt termini, premiar-nos amb una activitat plaent i planificar diverses alternatives afavoreix la consecució de l’objectiu general).
    
En el cas de no aconseguir l’objectiu, resulta important ser perseverant i reconstruir l’objectiu per tal que sigui més realista. Un error puntual no és un fracàs definitiu. És complicat mantenir el mateix nivell de motivació. Així doncs, si una setmana no has pogut anar al gimnàs intenta-ho la setmana vinent. Trencar amb els hàbits adquirits mai ha estat fàcil. Cada propòsit complet comporta una substitució d’un hàbit anterior i un temps prudencial per adquirir-lo. Segons la University College de Londres, per aconseguir un hàbit es necessiten seixanta-sis dies mínim (i no únicament un mes).
    
Per últim, per poder complir amb els diversos propòsits d’any nou cal disposar d’una bona salut mental. La força de voluntat o la motivació no és suficient. L’estat emocional adquireix un paper rellevant. Cal visualitzar l’èxit de la consecució de l’objectiu, ja que les emocions positives ens mouen a l’acció (per exemple, visualitzar-se amb aquells estalvis que permetran el viatge desitjat). Serà difícil aconseguir quelcom si el teu estat general és negatiu.
    
Elaborar un balanç a final d’any ens aporta l’oportunitat de valorar i poder canviar tot allò que no ens causa benestar, essent nosaltres mateixos els agents del canvi de la nostra vida. Tanmateix, no sempre hem de canviar els nostres hàbits i establir-nos nous objectius. Doncs a vegades, l’objectiu és simplement seguir caminant.