“Quan acabin les torres, hi farem una ullada”

Estem acostumats que ens posi l’ai al cor, però aquest cop l’aventura de Leo Urban és diferent i ha atret a Andorra el rodatge de l’espot d’una marca de mòbils xinesa. Com bufar i fer ampolles, per a ell. Així que ja s’està buscant nous reptes: oi que al país li ha agafat per construir molt en vertical?

En quina s’ha ficat vostè ara?
No, no. Aquest cop he estat més convencional. La marca TCL, de mòbils xinesos, volia que protagonitzés el seu espot. Hem aprofitat per posar en valor el patrimoni andorrà, la natura, el paisatge. Ells en principi volien rodar a París. Però els vaig convèncer. 

Bravo per a vostè. 
És un vídeo que comença a Andorra i acaba a Engolasters. El van veure ahir i estan més que encantats. Volien que es fes palès el seu eslògan, la grandesa, i ho hem aconseguit. 

D’Andorra la Vella a Engolasters?
Sí, comença que estic a dins de l’oficina i miro per la finestra, amb ganes de sortir, salto i fent parkour arribo a la muntanya. 

Vaja, com voldríem tots sovint. 
Sí, més o menys. No sé si ho somia tothom però sí. Estàs treballant, agobiat, i quan mires enfora veus muntanyes i saps que necessites aire, respirar. 

Portar Andorra a la Xina: una gesta. 
La vida és una aventura. Però sí, és divertit ser el protagonista d’una marca estrangera. Havia treballat amb Andorra Telecom i d’altres marques del país, o de França o Espanya. Però que la Xina estigui interessada en Andorra... guai!

Un esportista necessita espònsors. Els recursos que dona la publicitat. 
Hi ha esportistes molt puristes, que no voldrien mullar-se promocionant res a través de la seva imatge. Però tenen una altra font d’ingressos, o no viuen d’això. Si, com jo, vols avançar, construir, necessites els mitjans de comunicació, la publicitat... S’ha de trobar l’equilibri entre l’essència del que fem i promocionar-ho. 

Ho va aconseguint?
Sí, sí. Estic a tope. 

Haurà estat facilet, com per a nosaltres fer una passejada.
Bé, realment sí. Un regalet, perquè em conec bé Andorra i els llocs on hem anat a rodar: ja sabia què fer o no. Tot molt fàcil, tot el projecte. Una benedicció. 

Amb equip andorrà?
Sí, amb la gent que sempre m’ha donat suport. Ha estat l’oportunitat d’ajudar-los a créixer, que per al currículum sempre va bé, i són gent jove, amb idees i talent. M’encanta treballar amb ells. I a l’empresa també, ens va donar carta blanca. 

Acaba el vídeo enfilant-se a l’antena de telecomunicacions d’Engolasters.  La tècnica és diferent de grimpar per roques, oi?
Sí, és clar. Són modalitats diferents. Escalar un edifici té especificitats, una filosofia diferent, una altra tècnica, un perill diferent. Pujar una torre cansa el múscul perquè sempre és el mateix moviment, repetitiu. 

I una paret rocosa?
En roca t’has d’anar adaptant al que ella et demana, canviar de posició, de moviment, de peus, de mans...

Què el veurem fent a curt termini?
Bé, si esteu connectats, dilluns veureu una bona gesta, amb un costat d’implicació política. No puc avançar res més. 

Endevinem que amb Ucraïna al rerefons?
Efectivament. 

Andorra se la té molt apamada? 
Home! Estan construint torres. Quan les acabin hauré de fer-hi una ullada. 

Els ha agafat per la verticalitat. 
No són molt altes ni molt maques, però alguna cosa haurem de fer, oi? Però podien fer  una verticalitat més artística, que són una mica lletges.