Entre les qualitats d’un líder sens dubte hi ha la de saber escoltar. Aquesta, en Cerni Escalé la domina. Fins i tot amb periodistes que xerren pels descosits. Ell acaba de passar pel programa PIPA del ministeri d’Exteriors francès, escollit des de l’Ambaixada.  El primer andorrà a participar. Aquí ens ho explica

Això de ‘jove’ és molt elàstic. 
Cert. Hi ha diferents definicions segons l’organisme: en el cas del PIPA, inclou persones de 25 a 45 anys. Jo estic just enmig: en tinc 34. 

I el concepte de líder? 
És un programa per a persones que no són líders encara. Es diu Programme d’Invitation de Personalités d’Avenir. Va ser l’ambaixada de França que em va seleccionar: tota una sorpresa, la trucada. 

Fàcil d’imaginar.  
És un programa del ministeri d’Afers Exteriors gal, del Quai d’Orsay, que cada any selecciona seixanta persones d’arreu del món, proposades per les ambaixades a cada país. Gent amb qui han tingut contacte i pensen que en el futur tindran incidència pública. 

En el seu cas, quina relació prèvia?
M’he trobat amb ells en situacions formals i potser els va agradar la meva trajectòria: jo vaig marxar d’Andorra amb 18 anys i vaig estar treballant al Banc Mundial, en projectes de desenvolupament a Etiòpia i Serra Leona. 

I no sols això.
Hi ha una part del perfil, la recerca, perquè estic fent el doctorat, que potser també els va interessar. 

Ara és a Andorra, al Comú escaldenc.  
Vaig decidir tornar perquè començava a notar que el cordó umbilical perdia força, que la imatge que tenia del país començava a estar distorsionada. 

I rep la trucada de l’ambaixada. 
L’ambaixada proposa quatre candidats i el Quai d’Orsay fa la tria final. 

Tornem al líder: què vol dir? 
Crec que es refereixen a persones que tenen exposició pública. Però potser no és la manera de dir-ho... No voldria pas semblar poc cortès, però la denominació em faria sentir més comfortable si es referís al compromís públic. No sóc líder en res, però sí compromès amb el meu país: compromís social. 

Des d’on es pot liderar?  Des de la política?
Hi ha moltes maneres d’incidir en el canvi social. Des de la política, entenent-la com a participació en les institucions públiques. Però hi ha moltes més maneres de fer-ho: des del sector privat o des de la recerca universitària. 

Ens falten líders? O en sobren? Perquè miri el ‘lideratge’ de Putin.
Responc centrant-me en Andorra: el model de país crec que s’esgota. No és un model de benestar. No podem seguir pensant quantitativament –incrementar inversió estrangera, nombre de turistes, etcètera– en comptes de pensar en termes de comunitat. Que vinguin més turistes no reverteix en més qualitat de vida. Aquí hi ha un debat important. 

I què fem?
La sort que tenim és que només depenem de nosaltres. Si mires el Pirineu català, depenen de moltes institucions que a vegades competeixen entre elles. 

Ens dispersem: tornem al PIPA. 
El programa detecta les teves àrees d’interès –Andorra, la innovació digital, en el meu cas, i la participació pública– i et proposa reunions amb persones influents. 

Reunions ‘tête à tête’.
Sempre. La idea és que et facis una agenda de contactes. Una vintena de trobades, amb gent en el meu cas com el conseller de Macron per a Europa. Tens un acompanyant i fins i tot un xofer. Representants de l’Assamblea Nacional o l’ambaixador a l’OCDE i la Unesco, una magistrada del Consell d’Estat... 

Converses de debò? De contingut? O protocol·lari?
Quan es tanca la porta la conversa és franca. Vaig fer moltes preguntes i ells també: com ho fem a Andorra o la meva experiència al Banc Mundial. O a Moody’s, l’agència de ràting. 

Al ciutadà comú ens cauen fatal. 
Sí, oi? Normal. Per això, en part, vaig deixar de treballar-hi. Fan una feina necessària, segurament, però amb una mentalitat molt empresarial. 

Què reporta? Experiència ‘uau’!?
Conèixer gent en llocs clau de l’administració francesa que poden ser útils si treballem sobre temes similars. Encoratja, és una experiència energitzant. 

Aspirar un dia a cap de Govern?
Nooo, no aspiro a això sinó a fer contribucions, des d’on calgui, que puguin ser valuoses. No cal liderar políticament. 

Resposta digna d’un polític. 
No, no. Ho dic en consciència.