Una aventura editorial per explicar una aventura vital: ‘El viatge d’Elin’, projecte del CRAE la Xicoia, relata la vivència d’un nen que arriba a un centre d’acollida. Dijous es presenta a Andorra

La idea del llibre?
La idea original surt d’una educadora, la Laura Aranda, que estava en pràctiques i ara està en plantilla, i al seu treball final de pràctiques proposava fer un conte precisament. Vam pensar que era una idea súper bona. 

S’hi van posar vostè, com a director, i el seu equip.  
Això mateix, i vam demanar a una il·lustradora, la Sandra Castiñeira, que hi  participés. Vam presentar el conte a Edicions Salòria. I fins aquí. 

L’objectiu? 
Sorgeix de la necessitat d’explicar –a famílies, infants, adolescents...– què significa viure en un CRAE. Hi ha molts mites, desconeixença, falses idees preconcebudes. Volíem també desmitificar la infància que es viu en un centre, són nens que passen per un procés complicat, dolorós, sí, però que són infants i adolescents com la resta. 

Qui ho dubtaria! 
Però a vegades s’associa estar al sistema de protecció amb el fet que siguin delinqüents, a problemes mentals o consum de tòxics...

Però si molts són ben petits.  
Sí, sí, ara mateix tenim uns germans de cinc, sis i set anys. Per això volíem fer aquest conte amb un doble objectiu: explicar com és viure en un CRAE i què  implica el moment d’arribar aquí. També com s’hi viu. Aquí van al col·le, fan colònies, veuen les famílies si hi ha permís (segons el cas). 

Com arriben aquí? 
És decisió dels equips d’atenció a la infància, que a vegades decideixen que cal separar-los del seu nucli per assegurar el seu benestar, sigui físic, psíquic, emocional. 

Quan entren per la porta... 
Emocionalment, hi ha de tot, cada història és diferent, naturalment, i reaccionen de manera diferent. Depèn de les seves vivències, dels maltractaments que puguin haver patit, de la seva edat, de moltes coses. Amb  tot, sí que diem que sol haver-hi un primer període que anomenem lluna de mel. 

...? 
Ja, és un concepte curiós, però així ho diem. És per a ells un espai de descoberta, d’expectatives, i es troben en un espai estructurat, previsible, on poden  sentir-se relaxats, on treure’s aquella tensió amb què arribaven aquí. 

Un primer moment, diu.  
Després potser comencen a aparèixer més conductes, normals i lògiques, segons la seva història de vida, en les quals necessiten ser sostinguts. Aquí sí que cada cas és molt diferent: alguns són extrovertits, d’altres s’aïllen, hi ha qui crida, hi ha qui plora o demana molta atenció... la llista  és interminable. 

Els sostenen.   
Han de saber que hi ha algú que està disponible. 

Em parlava de prejudicis.  
Els mitjans de comunicacions a vegades, i des de certs sectors polítics, generen la imatge de l’adolescent migrat que arriba aquí per delinquir, consumir drogues... una imatge de salvatge ineducable i exclòs de les normes socials. 

Quina barbaritat! 
Aquesta imatge de l’adolescent que està en el sistema de protecció i s’associa amb consum de tòxics o conductes imprevisibles, per exemple, és una absoluta minoria. Això sí: el fet d’estar tutelat va associat a un patiment, això per descomptat. 

Per això és sistema de protecció. 
Exactament. 

Alguns van a una família d’acollida.
Aquí sempre intentem que hi estiguin el mínim temps possible. Però els destins són múltiples, cas a cas. A vegades es tracta sols que el seu pare, mare, qui sigui, treballi certs aspectes de la seva vida i després l’infant retorna. Si no és una opció sobre la taula, s’obren altres portes. Però no sempre hi ha prou famílies d’acollida. En tot cas, no ho decidim nosaltres, el nostre encàrrec és cuidar-los. 

Vostès estan fets d’una pasta especial, diria.  
Bé, acabem pensant que treballem en això també per sanar les nostres coses. En tot cas, quan treballes amb el patiment de l’altre entra dins de les regles del joc que el dolor de l’altre et travessarà a tu. 

Tornant al llibre...
El presentarem a Andorra dijous, a les set de la tarda, a la Sala d’Exposicions del Govern. Ha estat una boníssima experiència i ha tingut molt bona rebuda. Tenia un altre objectiu: recaptar diners per fer un viatge a Port Aventura i ja tenim les dates fixades.