Recentment, Andrea Regadera ha publicat el llibre/guia “Una Regadera en Andorra”, on podem trobar diversos restaurants i activitats que fer al Principat, però també hi ha curiositats més que interessants!

Quant fa que viu al Principat?
Doncs ja fa vuit anys! Soc de Terrassa i vaig venir per una oferta de feina, quan tenia 24 anys, i mai havia visitat el país. No coneixia res ni a ningú, així que em vaig preguntar què es podia fer per aquí. Fa vuit anys Andorra no era com ara, i trobava a faltar alguna cosa que em recomanés restaurants, plans per fer, etc.

Entenc.
I com que no ho vaig trobar, em vaig aventurar a fer-ho jo. A més, com que jo ja estava instal·lada aquí, molts amics i familiars que volien venir de visita al país em preguntaven què podien fer i on podien anar, i va ser quan vaig començar a descobrir llocs i penjar-los a xarxes socials.

Però no tenia cap mena de bagatge a xarxes socials?
No, res de res. Simplement ho vaig començar a fer per als amics i familiars, però en obert, en públic, i tot plegat va anar creixent. Així que va arribar un moment que vaig pensar que professionalitzar-ho no era una mala idea. Aquí va néixer Regadera foodie.

I d’on ve això de Regadera?
Doncs la gent m’ha dit de tot, que si ve per fer una mena de metàfora amb el fet d’anar creixent, etc. Però realment és el meu cognom!

Si hagués de resumir quina és la seva feina, què diria?
Jo recomano llocs on anar a passar una bona experiència. Al principi solament feia restaurants, però últimament m’estic obrint a altres activitats per fer a Andorra, ja que molts em demanen que ho faci. Però també explico o responc a altres qüestions, com “què he de fer per passar la frontera?”, “puc anar amb el gos a no sé on?”. Aquest tipus de dubtes que els poden sorgir als visitants a l’hora de visitar el Principat.

I pel que fa als restaurants, quina metodologia segueix?
Doncs jo vaig a l’establiment, provo el menjar, i si m’agrada ho publico i si no, no. Juga en contra meva, està clar, però tinc molt clar que ha de ser així.

És a dir, no es ven a publicitar algun lloc que no la convenci.
Exacte. Jo tinc les meves tarifes o pressupost, però solament cobro a l’establiment si m’ha agradat, ja que no vull recomanar un restaurant que no m’agradi.

És molt honest per la seva part, sens dubte!
Hi ha gent que no s’ho creu, i diu que tots estem comprats, però no és el meu cas. Ara bé, jo veig normal que tothom cobri per la feina que fa, evidentment, però prefereixo mantenir el criteri i la llibertat de decidir què publico o publicito i què no. 

I com sorgeix la idea del llibre?
Doncs va ser l’editorial DashBook que em va escriure. Em van comentar que van fer un estudi de mercat i que van veure que no hi havia guies del país, i consideraven que jo donava el perfil per fer-la. A més, dona la casualitat que m’agrada molt escriure, així que tots hi sortíem guanyant!

 Què hi podem trobar al llibre?
Doncs després de diverses converses amb l’editorial vam decidir fer una guia d’autor, i la primera part del llibre és una novel·la de la meva experiència al país des del primer dia que vaig arribar i com l’he anat descobrint a poc a poc, i la conclusió és que l’única manera de conèixer Andorra és parlant amb la gent d’aquí.

I què ha descobert?
Doncs moltes coses! A més, jo soc historiadora de formació, així que tinc aquesta curiositat de voler saber-ho tot. Després, quan vaig començar a fer la guia com a tal, vaig descobrir encara més coses, ja siguin rutes de muntanya, petits restaurants, etc. 

A l’hora de fer la guia, com va decidir què hi posava i què no?
Vaig intentar que hi hagués els llocs més destacats de cada parròquia. A més, també hi indico l’accessibilitat del lloc per a persones amb mobilitat reduïda, per exemple. Pel que fa als restaurants, n’hi ha quatre per parròquia, i he intentat que fossin tots diferents pel que fa al pressupost, a allò que ofereixen, etc.

Una guia ben completa!
Però al llibre també hi ha un apartat de curiositats del país i, al final, un glossari de paraules andorranes, que va ser una feina d’investigació molt gran, però també molt divertida!