Pablo Tamagnini, Nelson Aguirre i Diego Granadé integren La K’Onga, banda argentina que aquest diumenge torna a recalar al Principat (segona visita), convidats per Cool Rabbit, del també DJ Seba Díaz

Porten dues dècades de carrera i és la segona vegada que venen a Andorra. Diumenge, 21.30 hores, a Arinsal.
Diego: Són exactament 23 anys de carrera, que es diu fàcil però és un munt de camí recorregut. Tenim un boníssim record d’Andorra, sobretot per l’energia de la gent i per trobar-nos amb molts argentins i llatins que hi viuen i que ens van fer sentir molt prop de casa. Tornar ara ens genera molta il·lusió. Cada vegada que sortim del país sentim que la música de La K’Onga continua creuant fronteres, i això és una cosa que ens emociona. Tenim moltes ganes de retrobar-nos amb aquest públic i de viure una nit que segurament quedarà entre aquests records bufons que ens deixa la música.

De gira per Europa.
Nelson: Cuartetour Europa 2026 arrenca el 24 de setembre a Eivissa i després passem per Mallorca, Andorra, Barcelona, València, Alacant, Dublín, Londres, Màlaga, Madrid i Bilbao. Són 11 dates en total, així que també és un repte important per a nosaltres, perquè cada lloc té el seu públic i la seva energia. No venim solament a tocar les nostres cançons, sinó a compartir un botzí de Còrdova i de la nostra cultura I això, després de 23 anys de carrera, continua sent una cosa que ens emociona moltíssim. Arribar a Europa i veure com el Cuarteto es canta, es balla i es gaudeix tan lluny de casa és una sensació molt maca.

A Andorra són equip de casa, pràcticament.
Nelson: Sabem que hi ha una comunitat argentina molt gran a Andorra i segurament molts cordovesos també, així que sentim que ens trobarem amb gent que està lluny de casa. Quan toquem fora i veiem un argentí cantant un Cuarteto, automàticament es genera aquesta connexió de “estem una miqueta més prop de casa”.

Animi a venir els no argentins.
Nelson: Poden descobrir una cosa distinta. El Cuarteto té això que dius “no sé si va amb mi” i als deu minuts estàs saltant amb tothom. Nosaltres portem un xou amb cançons que segurament ja es coneixen, encara que no sàpiguen que són nostres, i altres que potser descobreixen aquesta nit. Hi ha ball, hi ha festa, hi ha moments per cantar a crits i també alguna cançó més tranquil·la.

Què és exactament el Cuarteto? Per cert, és Patrimoni Unesco. 
Pablo: El quartet és Còrdova feta música. Va néixer fa moltíssims anys, però el fet és que mai va deixar de créixer: cada generació se’l va fer propi i avui s’escolta a tot el món. Té una cosa molt particular. Pot fer-te ballar, cantar a crits i també emocionar-te en la mateixa nit. I que la Unesco l’hagi reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat és un orgull enorme per a tots els cordovesos. Nosaltres tenim la sort de portar-ho a diferents llocs, a més d’aquesta gira enorme també la portem a llocs com el Japó.

Música tradicional que omple estadis, pistes de ball... 
Diego: Sí, i crec que això parla de com de vigent està el Cuarteto. És una música que va néixer fa dècades, però que mai va deixar de renovar-se i de trobar noves generacions. Té una cosa molt difícil d’explicar: és pròxima, és popular, es viu en comunitat i, sobretot, convida a participar. No és solament escoltar una cançó; és cantar, ballar, abraçar-se, compartir.

Ep! Ja se’ns en van els peus.
Diego: I avui aquest esperit pot estar en un ball o en un estadi ple de milers de persones. Nosaltres tenim la sort de ser part d’aquest moment i de veure com el quartet travessa fronteres sense perdre el que el fa cordovès. 

En vint anys ha canviat molt la relació amb el públic?
Pablo: Sí, moltíssim. Abans la relació era més d’anada i tornada en els balls. La gent escoltava la cançó quan sonava a la ràdio, en un disc o en viu. Avui les plataformes fan que el vincle sigui pràcticament tots els dies. Una cançó pot sortir i, en qüestió d’hores, algú de l’altre costat del món ja l’està escoltant, compartint o fent un vídeo. I això també ens permet conèixer molt més de prop el públic.