Valeria Berisso, que es presenta com a terapeuta experta en descodificació emocional, oferirà una xerrada divendres, al Roc Blanc: els animals expressen les nostres històries ocultes, sosté

‘La teva mascota, el teu mirall emocional’: què vol dir?
Jo soc terapeuta experta en descodificació emocional, m’hi dedico des de fa set anys. Abordo mètodes de sanació emocional: tot allò que ens envolta té a veure amb nosaltres, està a la teva vida per alguna raó. Incloses les mascotes, és clar. Hi estableixes una relació especial.

No tenim fills, tenim gos.
Això dic, sí. Per tant, per què no utilitzar-los per mirar-nos endins, per amor a ells? També vaig fer altres sessions al Roc Blanc, ja són catorze, centrant-me en els fills, per exemple: el teu fill, el teu mirall. La llei del mirall. 

Descodificació emocional?
Em portes un tema, una cosa que et molesta, que et fa mal, una malaltia, un símptoma... i mirem quin és el missatge que t’està enviant. Per què et toca viure el que estàs vivint? Les coses no passen perquè sí. 

Entesos. I les mascotes, aquí?
Allò que passa a les mascotes, té molt a veure amb l’amo. 

Per exemple?
Explicaré un cas: un cop una dona explicava que el seu gat la mirava directament als ulls i immediatament defecava. Així, davant d’ella. 

Maleïda gràcia. 
Doncs tenia molt a veure amb el vocabulari que ella utilitzava, amb allò que transmetia: sempre estava amb aquest exabrupte a la boca: “em cago en això, em cago en allò”... Va deixar de dir-ho i el gat ja no ho va fer més. 

Ens ha deixat bocabadats. 
Un exemple més comú és l’ansietat que senten els gossos, o el seu comportament: si es porten malament o si borden contínuament, el comportament té a veure amb les pors, les inseguretats de l’amo. Fa deu anys que ho estudio, ho corroboro de manera rigorosa. 

Això sembla més corrent. 
Un altre exemple: un gosset sempre amb problemes digestius, vòmits. Ella va treballar un problema personal que tenia, familiar, i el gos també es va curar. És així. Si el teu gos té problemes digestius, simbolitza que tu tens problemes per pair alguna cosa a la teva vida. 

Ai, no sé: a la gosseta d’una amiga, que ja és grandeta, li han diagnosticat diabetes... ara no li direm que és culpa d’ella. 
Noooo, no, però és que no hem de parlar  de culpa. Hem de sortir de la culpabilització i de la victimització. Hem de canviar la mirada, no estem aquí per culpar ningú, sinó per aprendre i evolucionar. Si el meu gos té un problema al coll he de mirar la meva vida, què m’està passant. És el mateix que amb els fills, depenen de nosaltres per viure.

Pensaria jo des de la ignorància que si té problemes digestius millor el porto al veterinari. 
Ja, sí, és clar, és el que fa la gent que no entén encara que tot és emocional, que no accepta aquesta mirada que jo proposo. Tot allò que es manifesta físicament té una emoció al darrere. S’ha de començar a estudiar, ser curiós, voler aprendre, per veure-ho, el conflicte emocional darrere dels problemes. Vas al metge o al veterinari, però la vida a vegades t’apuja el volum. 

Hi pensarem. 
Les emocions reprimides ens emmalalteixen, està comprovat per la ciència: com que la gent necessita la ciència, doncs ja tenim molts estudis que  ho corroboren. L’ansietat i l’estrès estan molt relacionats amb moltes malalties, la ira continguda... Així que anem al veterinari, no dic que no, però fem també aquesta mirada. 

Com li ho transmetem al pobre ‘bitxo’?
Al bitxo no cal transmetre-li res, agafa per vibració i sana per vibració. Ells saben més que nosaltres, tenen connexions, antenes, molt més potents que les nostres: si nosaltres anem amb 5G, ells van amb 20G. Ja sé que pot sonar boig, però és així. 

Si funciona igual amb plantes... se’m  moren els cactus. S’assequen!
I tant que funciona! Potser t’estan dient que ets descuidada en la vida, que no vigiles el que menges, no vas al gimnàs, no et dutxes, ets deixada o et fas la despistada. Et ressona?

Home, dutxar-me, religiosament. 
Doncs a millorar en la resta també.