Quantes vegades haurem vist Grease els d’aquesta generació que ja fingim ignorar les canes? Doncs ens permetem la llibertat d’imaginar que, entre aquella massa desbordada d’alumnes que salten les escales  de la Rydell High School cap a la llibertat de fi de curs també hi ha la nostra ministra d’Educació, delerosa per deixar enrere un annus horribilis en què el vel s’ha aliat amb la mascareta per fer-la suar. Amb certa fama de dona de ferro, d’expeditiva –de manaire segons els menys complaents– algú matisa que no, que en realitat a la vida tot es pot manegar d’una altra manera, tot es pot manegar millor, per descomptat, però que Ester Vilarrubla (la Seu d’Urgell, 1965) desplega molta mà esquerra quan cal i és molt hàbil en la gestió de conflictes. Exposat d’una manera més gràfica: “Tu arribes amb un rebote i l’artilleria carregada i ella se t’ha avançat i et desactiva”. Dit encara d’una manera més visual: així que va aterrar al ministeri va canviar de lloc la taula del despatx, per fer-se més visible, per rebre el visitant de cara.  També és cert, puntualitzen, que aquesta fama de terminator (no ho diem pas nosaltres) no és del tot injustificada: si t’hi enfrontes, com adversària és dura. 

Vilarrubla és filla de Cal Colomera d’Organyà, família, ja saben, propietària d’una carnisseria, ella s’hi va passar més d’una tarda i de dues fent-hi un cop de mà. Més encara, i atenció a l’anècdota que ens expliquen, que no té preu: quan marxava la llum, cosa gens infreqüent en aquell poblet pirinenc del postfranquisme molt recent, li tocava fer girar la manovella de la màquina de rostir pollastres:  encara avui afirma que el pollastre a l’ast és més bo cuinat amb tracció humana. De totes maneres, i aquí entrem en el terreny de la pura especulació, devia ser la tieta per part de pare, mestra, qui posés les bases del seu futur. Arribat el moment, va estudiar magisteri a l’escola Blanquerna i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. De fet, probablement a la Ciutat Comtal hagués continuat fent vida si un xicot d’Organyà que es guanyava la vida a Andorra no li hagués cantat Cucurrucucú paloma. No ens en fotem, és que comparteixen la passió per les ranxeres.  

Així que va deixar enrere els anys barcelonins –mentre estudiava havia fet estada al Col·legi Major Sagrat Cor de Sarrià, gestionat per unes monges amb les quals encara la lliga una bona amistat– i amb els títols sota el braç no li devia ser molt difícil enrolar-se en el cos docent andorrà: primer com a professora de català per a adults i més tard, ajudant a posar els fonaments de l’Escola Andorrana. La docència activa va anar deixant pas a la gestió i va esdevenir directora de centre. Entre els que han treballat amb ella, n’hi ha que consideren que les habilitats gestores superen les pedagògiques (aquí algú li retreu manca d’èmfasi en l’ensenyament de la història del país al seu sistema educatiu). És resolutiva, en diuen, dialogant i procliu  tant a estendre la mà com a donar suport a qui té un bon projecte... sense aquesta malaltissa i tan perjudicial por d’alguns a què els facin ombra. Massa llesta i intel·ligent per deixar-se portar per aquestes misèries, reflexionen. 

De Vilarrubla, que abans de ser ministra ja havia tastat l’acció política com a consellera del Comú d’Andorra la Vella, també apunten que és prou hàbil per conjugar l’obertura al diàleg i la conciliació amb unes posicions fermes. 

Criada a l’ombra del Cadí, tant ella com la seva germana van fer de monitores a la casa de colònies de Bastanist, al municipi de Montellà i Martinet. S’hi va fer un tip de pujar i baixar muntanyes, de la Pica d’Estats al cim de la Maleïda, el Pic d’Aneto. Eren uns anys d’ambient xirucaire –sota l’empara de Santa Maria de Bastanist s’hi desenvolupava una expressió més de l’escoltisme català, tot un referent de l’educació en el lleure i de resistència cultural catalanista– que no ha deixat massa empremta en l’Ester adulta. Ara, més que enfilar-se cims amunt, trota Margineda avall: a primeríssima hora del matí i a voltes amb Xavier Espot. Qui sap si en els pitjors dies no s’han imaginat deixant enrere el riu Runer per fer un Thelma & Louise.