Nova edició de la fira Consciencia’t a la sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell. Aquest cap de setmana. Entre les propostes, la intervenció de Miguel Ferrer, ‘Com tenir cura de la columna vertebral’. Dissabte, a les sis de la tarda.

Coneix vostè algú a qui no li faci mal l’esquena?
Sí, sí... però si no li fa mal ara, serà farà més endavant. Bé, o a mi de petit no em feia mal. 

Això no val. 
No, oi? 

Per què tots els adults ens queixem?
És una qüestió complicada, perquè les raons són diverses. Diria que la principal, la més comuna, és l’estrès. Desajusta molt. També la postura, és clar. Estem asseguts tot el dia, quan en realitat estem dissenyats per caminar vint quilòmetres al dia. És el que fèiem quan érem caçadors-recol·lectors, es pensa. 

Ha plogut. 
He de dir que jo soc creient pel miracle. Per així dir-ho. Quan tenia trenta anys vaig començar a patir un problema d’esquena. Fins als quaranta. Empitjorant. Vaig provar de tot fins que vaig arribar a un quiropràctic que utilitzava l’Activator. 

‘Activator’?
És com un petit martell que, en comptes de fer un ajustament manual, el crac   de tota la vida, va fent uns copets sobre la vèrtebra, en un punt precís. Així li indica al cos “per aquí, per aquí, per aquí”, i el cos mourà la vèrtebra. I no hi haurà rebuig perquè ho haurà fet el cos mateix. 

Guaita!
Vaig fer les sessions necessàries i em va ajudar molt i mai més no he patit de l’esquena. Després, jo mateix vaig començar a estudiar-ho. 

Va canviar de trajectòria. 
Exactament. I tornant a les raons del mal d’esquena, un altre factor deia que és l’estrès, que tensa els nervis, crea contractures. També la deshidratació. 

Aquí m’ha sorprès. 
Si estàs ben hidratat, serà difícil que els discos intervertebrals perdin volum, no facin bé la seva funció i el nervi quedi trepitjat. Si el disc està sempre ben ple d’aigua, fa correctament d’esmorteïdor. Mentre treballa, va passant una mica de l’aigua que conté a la vèrtebra. Després el procés s’atura durant la nit, mentre dormim, i l’aigua torna al disc. Però si no dormim prou, o no bevem prou aigua o la que bevem no és de prou qualitat... ens deshidratem. 

Mala qualitat en quin sentit?
L’aigua de qualitat és l’aigua estructurada, que està tan de moda. Fa clústers, macromolècules, conjunts de sis en sis, que és com està a la natura. Quan passa per un tub o un motor, es desestructura. Després es generen macroclústers de 200 molècules i és una aigua difícil d’absorbir pel cos. Per tant, la gent beu dos litres al dia i, no obstant això, està deshidratada. Així que cal buscar un brollador. Aquí és fàcil: jo vaig a Martinet, o a Sorteny. I amb garrafa de vidre, no de plàstic. Ho he provat amb mi i fa una diferència.  

I camina molt. 
Camino. Nedo. Esquio. Córrer ja se sap que no és gaire bo per a les articulacions. Caminar sobre terreny irregular, a la muntanya: utilitzes els músculs estabilitzadors per mantenir l’equilibri. I el cervell. 

Seguirem l’exemple. 
La base de tot el que proposo és l’espinologia: tenir el sistema nerviós lliure d’interferències. Així el cervell es comunica perfectament amb els òrgans. 

Interferències?
Els nervis radials, quan surten de la columna, entre les vèrtebres, si el disc està danyat, patim un pinçament. Així es perd la informació que passava per aquí cap al cervell. En uns anys, acaba estant a l’origen d’una malaltia. 

A la xerrada parlarà de tècniques com la ‘reflexokinèsia’. 
És la kinesiologia aplicada. Permet testar cicles metabòlics i avaluar com estem de vitamines, minerals i aminoàcids, que són els totxos de tota la resta, de tot l’organisme.