“Quin hivern tindrem? Per l’amor de déu! És impossible predir-ho”

S’ha mort la marmota, s’ha mort la marmota, i així tot el sant dia. Que no hi ha mètodes més científics que això o la Candelera per fer prediccions meteorològiques? L’Àlex Van Der Laan explica per què aquest hivern és ‘raret’

He caminat una estona al sol i, miri, vinc torrada i asfixiada. Al febrer! 
No, normal del tot no és, no. Tenim una anomalia avui de deu graus a uns 850 hectopascals (hPa), que són uns 1.500 metres, que no és normal. Sumat amb el vent, al Prepirineu s’ha arribat a un rècord en un mes de febrer. A Bagà han arribat a 23,4 graus a uns 900 metres. 

Ja deia jo.  
I venim de l’episodi del desembre i principis de gener: va ser una raresa, aquella calor de Cap d’Any fins a Reis, quan va entrar aire fred i Andorra vau tenir aquella nevada. Les altes temperatures van ser excepcionals, no tant pels pics, sinó per la durada. En dades del passat no hi havia hagut una durada tan gran. Sobretot al Pirineu. Un factor clau és el NAO positiu. Saps què és?

Ni remotament.
És un índex: North Atlantic Oscillation. Mesura la força de l’anticicló de les Açores i les borrasques de Terranova. Quan l’anticicló és molt fort, té molta pressió, i les borrasques són molt profundes, amb les línies tan juntes, significa que hi ha molt gradient tèrmic. 

Quin espant.  
És la diferència de pressió entre ambdues. Quan l’índex, la resta entre les dues pressions és un valor positiu, un NAO positiu, suposa que augmenta el Jet Stream, els vents que hi ha a uns deu quilòmetres d’alçada es col·loquen quasi com si fos una línia recta, fa barrera, i les borrasques no poden baixar: s’instal·la a la nostra zona, a bona part d’Europa, una línia anticiclònica. 

I tots en màniga curta.  
Aquest NAO positiu l’estem tenint d’una manera clara des de meitat de desembre. Només un de negatiu coincidint amb les nevades. I preveiem que continuï positiu fins a meitat de febrer. 

Més o menys entenem. Crec.  
A finals de desembre i principis de gener vam tenir una subsidència molt bèstia. Què vol dir? Que l’aire baixa i a totes les capes de la tropopausa [entre troposfera i estratosfera] es va escalfant i aixecant tot al seu voltant. No es veu ni un núvol. És com l’efecte d’un assecador de cabell. Això va passar des de finals de desembre fins a Reis. 

A l’ascensor diem ‘Uf! No és normal’.  
És un fenomen bastant extraordinari.  Atribuïble una mica al canvi climàtic. Ara, que hi hagi anticicló al gener sí és normal. No tant la persistència.

Li demanaré que es fiqui en un jardí: uns Jocs d’Hivern? I si no neva? 
Ai! No m’he mullat gaire, no, que m’apreten per aquí i per allà. 

Mulli’s, mulli’s.  
És important situar la gent que falten vuit anys. Per estadístiques, models, conclusions, veiem que la tendència és que la temperatura augmentarà. Però influirà si els governs prenen mesures per mitigar-ho. Ja es deia, als vuitanta, que el 2020 estaríem esquiant a 2.400 metres, i ja veiem que no és veritat. 

Entesos.  
No desapareixerà la neu, però sí que pot haver-hi episodis en què hi hagi una sequera profunda, una onada de calor a l’hivern... O tinguem un hivern bo: aquest és bo a Andorra, oi? Una altra cosa és, com diu Ricard Riba, que no tingueu la neu que hi hauria d’haver. Això no ho discuteixo. 

Més fiables vostès o la marmota? 
Aquesta és bona! Les prediccions que es basen en un mètode científic. Són models fets amb supercomputadors, no amb un PC, en agències continentals i amb algoritmes que milloren cada dia, agafen cada cop més dades, tenen més resolució. S’inverteixen molts diners. 

Ni marmota, ni crema del mai...
No, no. Ni Candelera. Ni ocells, ni formigues. O calendari de la ceba. Però aprecio molt la cultura popular. 

Oracles moderns: no coneixem el futur però si més no, quin temps farà.
Quan comencem l’hivern la pregunta més recorrent és, “quin hivern tindrem?” Tota la meteorologia popular intenta predir-ho. Per l’amor de déu! És impossible, científicament. Com a molt pots parlar d’una tendència d’un mes.  I mira, s’apuntava un gener plujós al Pirineu i ja veiem quant ha plogut: res. 

No ens agrada la incertesa, diu. 
Ens mata. A mi m’escriu molta gent dient, “a partir del 15 canviarà el temps, no sé per què, és intuïció, però canviarà”.