‘Exitus’, la seva segona obra després de ‘Tras la intensidad’ el 2019. Una continuació?

No, entre els dos llibres no hi ha cap relació. El primer llibre és una novel·la intimista ambientada a Barcelona i en canvi el segon, Exitus, és una obra ambientada a Brussel·les en el que es coneix com “la bombolla de Brussel·les”. No tenen res a veure l’un amb l’altre.

Barcelona i Brussel·les, els espais escollits. Per quin motiu?
Barcelona és la meva ciutat natal; on he viscut la major part de la meva vida. En canvi Brussel·les és la meva ciutat d’adopció i on he desenvolupat la carrera professional. Ha sigut un lloc, per a mi, de creixement empresarial. Són les dues ciutats que m’han cuidat i també el decorat on tenen lloc les dues obres. 

‘Exitus’ és un llibre on posa de manifest el contrast entre poder i moral. Ha estat una vivència personal?
Sí, sí que he viscut aquesta situació. Podríem dir que és el motor que va impulsar l’escriptura d’aquest llibre. Va ser la necessitat d’escriure i de reflexionar sobre les renúncies ètiques i morals que es fan per arribar a l’èxit professional o social. El llibre engloba la idea de fins a quin punt estem disposats a baixar moralment per ascendir socialment. És una reflexió sobre la societat. 

Ricky Vidal és el protagonista, qui busca donar valor a la societat. Què és el que trunca el seu desig?
Ricky és una persona amb bon esperit, amb ganes d’avançar i de cuidar de la seva família i dels seus treballadors. Té una ambició positiva, però ha de lidiar amb un món imperfecte. Es veu obligat a actuar amb les decisions del seu entorn per poder créixer. És la reflexió del llibre, de com una persona que té bones intencions intenta prosperar en un entorn on l’ambient està corromput. 

La renúncia dels valors propis?
És una mica com diu Darwin, és a dir, l’adaptació al medi. Ara bé, si per adaptar-te al medi has de renunciar als teus valors, on queden aquests? És tot a través de les vivències del Ricky, de la seva empresa i a partir de les seves decisions com es va mostrant els camins que ha de prendre per créixer, encara que aquests no siguin els més ètics o morals. Queda a la pregunta si un aspecte és intrínsec de l’altre. 

Són moltes les renúncies a les quals es veu sotmès Ricky?
El protagonista prospera. Avança tant a nivell econòmic com social. La qüestió és que per fer-ho, ha de viure algunes situacions o actuacions incorrectes, com amb temes de corrupció. 

És una lliçó que ha après?
No vull donar lliçons a ningú, ni molt menys. No obstant això, per a mi és important que quedi clar que Brussel·les, o la Unió Europea o els lobbys de poder i tot això són un decorat a la meva història. És un ambient que conec i per això destaco la idea de com la gent que porta aquestes institucions tan importants té certs dubtes a nivell moral. 

Hi ha part de crítica al seu llibre.
La meva intenció no és la de criticar aquests organismes, ni tampoc fer una denúncia periodística. És més aviat establir una reflexió sobre la condició humana. Les renúncies ètiques i morals per aconseguir l’èxit es donen a tots els nivells de la societat i a tots els entorns.  Jo simplement ho he traslladat en aquest decorat, que és la ciutat de Brussel·les i les seves institucions.

A què es deu el nom ‘Exitus’?
El títol és un joc de paraules amb l’expressió llatina exitus letalis, la qual vol dir literalment la sortida letal del cos. El sentit que li dono és que la gent que busca l’èxit està “mort en vida”. 

Amant de la Unió Europea?
Per mi la Unió Europea té més coses bones que dolentes, de fet soc un ferm defensor d’aquest sistema. Advoco perquè Andorra firmi l’associació d’acord europeu, i que no trigui a fer-ho.