‘Al cor’, de Ramon Berga, il·lustrarà la portada del programa de festes de la Germandat de Sant Sebastià. El dissenyador, amb extensa i diversa trajectòria al Pirineu, es va fer amb el concurs 

‘Al cor’. 
L imatge, penso que és bastant senzilla i directa. He treballat amb les dos esses de Sant Sebastià, encarant-les, fent com si s’agermanessin, i simbolitza això, la unió, la solidaritat, l’ajuda mútua, que és el motiu de la germandat de Sant Sebastià. És aquesta la idea.

Estava ‘xupat’?
A vegades les idees senzilles són les millors;  en aquest cas no va ser difícil. Les coses, quan surten a la primera, ja no cal tirar més endavant. Em va semblar una idea simple, senzilla, fàcil de comprendre, i vaig tirar per aquí.

Però n’hi ha més elements. 
A part dels elements tipogràfics, he incorporat la cullera i la forquilla creuades formant un aspa, que és la icona de la germandat quan fan el carnaval. Trobava que també era molt potent.

Dissenyador gràfic de llarga trajectòria.
Sí, vaig començar treballant per agències de publicitat a Barcelona, després em vaig passar, em vaig fer freelance, i a partir d’aquí, com a estudi propi, he treballat bastant. Des que vaig recalar al Pirineu, que fa ja 30 anys, he tingut clients per aquí,  des de l’Ajuntament de la Seu a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, fins i tot vaig fer un treball pel Comitè Olímpic Andorrà.

Què és important de comunicar d’una institució pirinenca? 
Jo sempre tiro més aviat per comunicar la innovació, la modernitat, estar al dia... Jo crec que el Pirineu moltes vegades es dona per sobreentès. Si l’empresa es diu no sé què del Pirineu, doncs se suposa que ja treballa en el territori.

També té raó.
Poso l’èmfasi en què estem al segle XXI. Per dissenyar marques, logotips, aportar la creativitat i la innovació, sense posar èmfasi en el Pirineu. Tot i que de vegades sí que ho has de fer: si parles d’una empresa que es dedica a la muntanya, doncs evidentment has de reflectir-ho. Sí que he usat molt a vegades icones o símbols relacionats amb la cultura visual del Pirineu, la sexiflora o altres elements de l’artesania amb fusta. Tiro per reivindicar tot aquest llegat icònic del Pirineu, que en té bastant.

Un cartell és una porteta oberta a l’art des del carrer?
Sí, és un sector dins del disseny que des de sempre ha incorporat artistes. A banda, sí, és una obra que està al carrer, que és gratuïta, que la veu tothom. És a dir, sí que és una manera potser de fer avançar, d’educar la mirada del públic, i en aquest sentit sí que té relació a vegades amb l’art. A vegades fas cartells i intentes trencar una mica esquemes i no ser tan clar potser en el missatge primer, sinó incorporar més creativitat artística.

I el client, què hi diu?
Sí, depèn una mica del client també. Aquí hi ha d’haver una bona sintonia i pots si el client accepta que tu vagis un pas més endavant i forcis més la imatge o la facis més misteriosa, que l’art una mica té això, és el misteri de la imatge.  I crec que dóna valor afegit al missaatge del client, si ell ho accepta.

També és il•lustrador
Sí, fa anys vaig fer una especialització en il•lustració i vaig fer bastantes feines d’il·lustració. Sí, és un tema que també m’agrada perquè m’agrada el dibuix, m’agrada la pintura i, en aquest sentit, sí, he fet coses. No gaires, però de les poques que he fet estic bastant content.

En llibre infantil es fan joies. 
Molt, sí, sí, molt. Però bé, hi ha altres camps també d’il•lustració que no són necessàriament els infantils. Jo vaig treballar amb Pepita Clop, en un llibre que no és exclusivament ifnantil, i ho vaig   plantejar per a totes les edats, en blanc i negre, cosa que en il·lustració infantil gairebé està prohibit.

Més enllà de còmic o novel·la gràfica, que està en auge, la literatura per adults ara no s’il·lustra.
Sí, són tendències que suposo que aniran canviant. Tinc llibres antics del meu avi, novel·les de Folch i Torres, per exemple, i estaven il•lustrades per grans dibuixants del país, com en Junceda. Jo vaig il•lustrar fa poc un llibre del Joan Aixàs, Paraules que m’agraden, amb propostes que són com petits poemes visuals.