Diari digital d'Andorra Bondia
Les restes de l’antena d’Arecibo després del col·lapse de l’1 de desembre
 0
Les restes de l’antena d’Arecibo després del col·lapse de l’1 de desembre

Rèquiem per Arecibo


Escrit per: 
Joan-Marc Miralles / Foto: Ricardo ARDUENGO / AFP

La mort d’un telescopi astronòmic no és una notícia que acostumi a produir titulars als mitjans de comunicació del món, menys encara quan això passa al mateix moment que la defunció d’una llegenda del futbol com va ser Diego Armando Maradona. Però la mort del radiotelescopi d’Arecibo ha tingut un impacte global, doncs era també, salvant les distàncies, una llegenda, una icona dins del món de l’astronomia i de la ciència en general.
Quan es parlava de radiotelescopis, la gran antena d’Arecibo era la que sovint venia al cap per il·lustrar de què es tractava. Havia sigut escenari en pel·lícules d’èxit com Goldeneye, on James Bond, interpretat per Pierce Brosnan lluitava a mort amb el dolent de torn, o a  Contact, on una jove astrònoma interpretada per Jodie Foster buscava vida intel·ligent entre els estels. Era sens dubte molt més que un gran instrument científic, i malauradament, degut a la deixadesa dels seus responsables, la National Science Foundation (NSF), aquesta setmana la seva estructura ha col·lapsat completament després que es trenquessin els cables que sostenien la plataforma receptora de 900 tones que s’aguantava 150 metres per sobre del plat de l’antena.
El gran radiotelescopi d’Arecibo havia estat construït per la Universitat de Cornell a principis del 60, utilitzant la perfecció d’una dolina natural en la zona d’Arecibo, a Puerto Rico. El suport de l’aparell militar dels Estats Units, que veia en el projecte una manera de detectar la reentrada en l’atmosfera de míssils nuclears enemics, va permetre tirar endavant aquesta antena de dimensions descomunals per l’època. El plat únic de l’antena feia 305 metres de diàmetre, ocupava completament el fons de la cisterna amb 38.000 panells d’alumini, i fent d’ell l’orella més gran de la qual disposava la humanitat per escoltar l’univers durant 53 anys, fins a la posada en funcionament de FAST, el radiotelescopi xinès de 500 metres que funciona des del 2016.
Les seves dimensions van permetre fer una ciència totalment innovadora durant molts dels anys que va estar en funcionament. El 1964 ja va permetre determinar que la rotació de Mercuri era de 59 dies i no de 88, com es pensava fins aleshores. El 1968 va demostrar l’existència dels estels de neutrons mesurant la periodicitat del púlsar del Cranc. El 1974 va permetre el descobriment del primer púlsar binari, fet que va permetre a Russell Tulse i Joseph Taylor guanyar el Nobel de Física, el 1993. El 1992, l’astrònom polonès Aleksander Wolszczan va descobrir els primers planetes fora del nostre sistema solar, al voltant del púlsar PSR B1257+12. Però a part d’aquestes fites científiques, també va ésser utilitzat el 1974 per enviar el primer missatge de la humanitat cap a possibles intel·ligències extraterrestres situades al cúmul globular Messier 13, a 25.000 anys llum de nosaltres, així com intentar detectar, durant gairebé 40 anys, senyals de vida intel·ligent mitjançant el projecte SETI.
Malauradament, i a pesar de tota la feina feta, el 2001 la NASA va eliminar el seu suport financer, i a partir del 2006 l’NSF va anar reduint gradualment les seves aportacions. Aquesta reducció va provocar que sigués cada vegada més complicat efectuar el manteniment necessari d’una instal·lació que es veia sotmesa al pas del temps així com a les inclemències meteorològiques. L’agost del 2020, després de l’huracà Isaias, un dels cables que aguantava la plataforma en suspensió es va trencar, fet que va provocar un forat d’uns 30 metres al plat de l’antena. El 7 de novembre, un nou cable es trencava i totes les alarmes s’encenien en evidenciar l’estat precari de la instal·lació. L’NSF anunciava el 19 de novembre que el radiotelescopi seria desmuntat d’immediat, però l’1 de desembre al matí, arribava la terrible notícia del col·lapse total de l’estructura.  
Arecibo ja no podrà escoltar més si rebem una resposta als missatges enviats, ni explorar el cel per descobrir nous mons o nous companys. Sense Arecibo, la humanitat es torna una mica més sorda en aquest any que ningú voldrà recordar, amb l’esperança, però, que en el futur recuperem part del que s’ha perdut.

 

Comentaris

Gran article, no sé perquè hem fa pensar en el nostre govern.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic