Sajeeva Hurtado, que és ginecòloga holística, és la impulsora de la respiració neuroepigenètica, un mètode que ens ajuda a respirar d’una manera determinada per tenir una vida saludable i que explica al seu llibre ‘Respira y relaja la raja’

“Respira y relaja la raja”, per què aquest títol?
Perquè vivim en una societat contracturada que es pensa que el mal el té als omòplats i a les espatlles, però en realitat està al sòl pelvià, al perineu. Aquest és un múscul que suporta tot el pes del cos i, també, el pes mental i emocional del dia a dia.

Ostres.
Hi ha una cultura de fer massatges a les espatlles, al coll, a l’esquena, però el perineu sempre l’oblidem, ja que és una part del cos que té una mena de condemna social. A més, es creu que solament és important per a les dones durant l’embaràs o la menopausa, però no és així.

A no?
No, ens afecta a tots, i això ha fet que comencem a tenir malalties molt greus, ja que està comprovat científicament  que és més gran la informació que els òrgans i els músculs transmeten al cervell que no pas a l’inrevés. El sòl pelvià està rebent informació de manera contínua, i el seu estat canvia i modula les nostres emocions i la salut dels nostres òrgans i vísceres. 

I com podem controlar el sòl pelvià?
És molt important aprendre a respirar. La diferència entre un mort i un viu és que aquests últims respiren, es mouen i tenen sons; les pedres ni es mouen ni respiren ni fan sons, i ara molts tenen el sòl pelvià que sembla una roca! Així que s’ha d’aprendre a respirar.

Què vol dir?
La gent em diu “però si tots respirem!”, i sí, està clar que respirem per no morir, però això no vol dir que ho fem correctament ni que ens estem oxigenant completament. També és molt important moure’s. 

Totalment.
A més, pel que fa als homes, potser molta gent pensa que moure la pelvis està malament o mal vist, però si no estiguessin dissenyats per moure-la no en tindrien, és clar. El no moure les articulacions genera que aquelles zones tinguin poca oxigenació, i produeix un ressentiment a tot el cos a través de la fàscia.

S’estén a tot arreu.
Exacte. I tothom viu amb el sòl pelvià atapeït, però no com a un entrenament, sinó de manera inconscient. Això, a la llarga, fa que els homes tinguin problemes de potència sexual i les dones de fertilitat, per exemple. També que tinguem problemes digestius o trastorns del son.

Hi ha algun exercici que puguem fer en concret?
Sí, començar a contenir i prémer el perineu al mateix temps que inhalem. Va bé imaginar-se que agafem aire a través d’una palleta i fer-ho en quatre temps i progressivament.

I per què molts respirem malament?
El pitjor que fem els humans és respirar al ritme del nostre pensament. Vivim en una societat hiperconnectada de manera externa i hiperdesconnectada internament, així que la majoria de les persones pensen massa per minut. Són massa estímuls.

Entenc.
Llavors, el cervell rep la informació  que estem fent molta activitat, i és quan es comença a respirar ràpidament. Però, és clar, si respires molt ràpid i no estàs tenint una despesa energètica fa que la freqüència cardíaca augmenti i que hi hagi una hiperoxigenació, i és el que acaba derivant, per exemple, en atacs de pànic.

Caram.
Com que la persona està respirant a alta velocitat, però no està gastant energia, entra en col·lapse.

I com podem anar corregint aquest hàbit, diguéssim, de manera quotidiana?
Sempre li dic a la gent que es posi una alarma cada hora o hora i mitja i que dediqui un temps a respirar i relaxar la “raja”, d’aquesta manera comences a entrenar com portar de nou la consciència cap a dins, ja que estaràs prenent atenció al que estàs fent, i al final ja ho faràs de manera inconscient.

Aprendre mitjançant la repetició.
Amb aquest entrenament cada vegada aniràs veient quins hàbits i situacions t’estressen més, i les podràs anar corregint. Però cadascú té la seva pròpia fórmula, així que jo prefereixo dir-li a la gent, més enllà de com ha de respirar, que intenti conèixer-se a si mateix i que sigui el seu propi cos qui li indiqui com respirar o no en cada situació.