“Recull, que tanquem”, li van dir al març. Des d’aleshores, pràcticament tota l’activitat d’oci nocturn ha estat paral·litzada, i el túnel serà llarg abans de veure la llum. “Però al final sortirem a ballar de nou”.

Un DJ en temps de pandèmia ho té ben pelut, oi?
I encara no em puc queixar, perquè quan es va permetre vaig posar una mica de música al restaurant o al cicle ON-Carrer, amb l’ONCA. Però ben poca cosa. 

Des del març.
Aquell mateix dia jo estava punxant a pistes i em van dir “recull, que tanquem”. Però que tanquem què? Que fa mal temps? “No, que s’acaba la temporada.”

Tothom fora.
No us feu ben bé idea de la quantitat de gent que està vinculada al sector cultural i els esdeveniments més enllà dels músics: el personal de càtering, els fotògrafs, molta, molta gent. I no tothom està assegurat, així que no ha obtingut ajudes.

...?
Tu baixes a punxar a Espanya, per exemple, i et paguen per aquell bolo i prou, no volen més complicacions. 

Ni com a autònom?
Ni això. No els interessa. Per a la major part de la gent era mitja feina, perquè no es paga suficient com per fer-ne un mitjà de vida, però se n’han quedat sense i eren uns ingressos amb què comptaven. I sense accés a cap ajut perquè no consten enlloc. No hauria de ser així, però és. A Espanya es crea una associació de DJ perquè quan punxes en un local t’assegurin.

I aquí?
Confiem en aquest estatut de l’artista i el llibre blanc de la cultura. A veure si clarifica algunes coses. Però associar-nos? Com li demanes ara a la gent que posi diners per crear una associació?

En tot cas, el sector de l’oci nocturn ha rebut un cop sense pal·liatius. Hi veuen el final?
S’ha anul·lat tot, absolutament tot. Actualment tot és inviable. No obrirà cap discoteca aquest hivern. Tant de bo hi hagués la vacuna, o uns tests ràpids per fer a la porta dels locals. Però vaja... I pots fer un streaming, però qui t’ho paga això? I hi ha 200.000 i cadascú mira el seu i prou. D’això tampoc no vius. 

Vostè coorganitzava el festival Hibernation. Impensable també?
L’anterior edició la vam cancel·lar. La següent espero que no. Però no ens enganxarem els dits. 

Estiu?
No ho podem avançar, és tot encara molt difícil de predir. 

Quan això passi, quina factura haurà passat al sector nocturn?
Als països veïns ja han tancat portes definitivament molts locals, no reobriran. Aquí no, perquè de discoteques n’hi ha quatre.

Es recuperarà la vida nocturna?
Penso que sí. Una discoteca on no pots ballar no té lògica. Al final, la gent té ganes de música, de ballar... Quan hi ha música en un restaurant notes que la gent s’aixecaria de la cadira per posar-se a ballar. Se’n moren de ganes. 

És a dir que les discos amb taules...
Això no té cap sentit. És una opció per a un dia, per a un cop, però no per a cada cap de setmana. 

Al sector se l’ha ‘culpabilitzat’ de molts contagis. Què en pensa?
S’ha criminalitzat, efectivament. Però què em diuen d’un centre comercial amb 300 persones tocant-ho tot? O del transport públic a vessar? 

S’hi han vist imatges poc edificants.
També en festes on assisteixen 150 personalitats, mentre no es pot obrir un bar  o a nosaltres ens restringeixen tantes coses... al final no m’estranya que la gent comenci a sortir enrabiada als carrers, mira Barcelona. 

I les festes il·legals?
És que la gent no sap estar tancada a casa. Que els joves són més despreocupats? És que vostè no ho era, amb 17 anys? Però no seria millor que poguessin anar a un local, controlat, que marxin a fer botellón a la muntanya.?

Perdoni, jo soc una joveneta.
Hi ha gent que està més sensibilitzada i gent que és més despreocupada. Però no pots prohibir a la gent que s’abraci. Jo veig les famílies que s’abracen.