Els dies 24 i 25 se celebrarà a la Vall d’Aran el primer Congrés de Ciberseguretat Armari 6. Ens incumbeix a tots, adverteix Sergio López, des de l’organització, encapçalada pel Consell General 

Un congrés de ciberseguretat.  
Neix amb el propòsit d’oferir  solucions a professionals del sector tecnològic, responsables de seguretat en empreses i administracions públiques. Els reptes de seguretat a la xarxa estan en voga. 

En sentim a parlar cada dia. 
Suplantació d’identitat, extracció de dades... El Consell General d’Aran va pensar a organitzar una trobada per donar solucions, sí, però també amb la idea de posar la vall, el Pirineu, en el punt de mira com a lloc on es poden desenvolupar idees innovadores. 

Andorra, la Seu, la Vall d’Aran: no cal que tot passi a les grans ciutats. Podem ser el centre del món. 
Naturalment. L’única cosa que ens limita és la connectivitat que puguem oferir. Per la resta, podem ser pioners en qualsevol tecnologia, perquè els serveis es desenvolupen i implanten ja al núvol. Sols cal connectivitat. 

I que els talents vulgueu venir.  
És un objectiu subjacent del congrés: dir al talent propi de la vall, que marxa a estudiar fora i pensa que no pot tornar perquè no tindrà oportunitats, que hi pot tornar. D’altra banda, atreure qui no conegui el Pirineu però potser es planteja sortir de la ciutat: mostrar-los els avantatges. 

Doncs com a basc ‘trasplantat’, serveix vostè d’exemple.  Val la pena?
A mi, moltíssim. Aquestes zones de muntanya, si vols una vida tranquil·la, senzilla i relacionada amb el medi natural... Potser fa uns anys et veies limitat quant a possibilitats laborals, ara mateix, i amb l’aposta a tots els territoris pirinencs pel talent i la innovació, ja no trobes cap limitació. En aquest camp, el de la tecnologia: ja entenc que per altres professionals sigui diferent. 

Al gra del congrés: amb la ciberseguretat estem tots amb l’ai al cor.  
Amb raó, sí. Però sobretot cal conscienciar, que tant les persones, individualment, com empreses i administracions siguin conscients dels perills als quals exposem les dades. Un cop conscienciats, cal posar mesures. No cal espantar-se, però no es pot ignorar que hi ha uns riscos. 

Per a tothom. 
Per a una gran empresa o una institució, però també per a qualsevol. Pensem “qui em voldrà robar a mi les dades del mòbil?” Doncs volen, volen, a qualsevol li pot passar. 

Els dolents no descansen.  
Qualsevol dada els pot interessar, sigui per vendre a companyies per fer campanyes de màrqueting, sigui per suplantar-te. No podem pensar que a nosaltres no ens passarà i després cal posar les mesures que es pugui. 

Aquesta ‘gentussa’ sempre seran  més llestos, van un pas endavant. 
És clar, perquè ells tenen aquest objectiu i no paren de formar-se. El ciutadà, amb unes certes precaucions bastant evidents –com no tenir la mateixa contrasenya per a tot i que siguin una mica complexes o utilitzar xarxes Wi-Fis conegudes– ja està una mica més protegit. I si llegim el que acceptem, perquè a vegades no ens roben informació, simplement la facilitem. 

Les galetetes s’han convertit en un malson. És pesadíssim.  
Cert. També podem tenir aplicacions que t’ho gestionen i apliquen sempre el mateix patró predefinit. Però hem de dedicar atenció a quines dades cedim a tercers i perquè. 

Empreses i institucions estan correctament protegides? 
Voldria dir que sí, però tot sovint no. La seguretat és un tema, i jo com a responsable de sistemes d’informació ho veig, que els usuaris no perceben, no hi ha una millora o empitjorament en els serveis que es donen. 

Excepte que hi hagi una d’aquelles filtracions massives... 
És com totes les assegurances, que et dol gastar fins que les necessites. 

De tot plegat parlaran al congrés. 
I hem de dir que ofereix molt més la trobada, perquè amb una inscripció, que és gratuïta, a banda de l’assistència a les vuit ponències, i la taula rodona, hi ha un seguit d’activitats culturals i per conèixer el medi natural.