Quins temes interpretarà al concurs?

La majoria seran pistes que encara no han sortit i que s’estrenaran al setembre en un nou EP anomenat Flors i violes. Un àlbum del que forma part una cançó que ja he llançat que es diu Pròxima estació. La resta de melodies ja les tinc produïdes i masteritzades, de fet aquest diumenge trec un nou senzill anomenat Perquè em facis cas. Em presento amb les cançons d’aquest nou àlbum perquè són les que ara més m’identifiquen.

Què creu que té en compte el jurat?
Opino que el Sona 9 escull els grups que puguin funcionar, amb certa projecció i que presentin alguna novetat. També és cert que depenent de l’any hi ha  hagut propostes molt diferents; sense anar més lluny, l’any passat el premi el va guanyar el duet Figa Flawas, un grup que combina sons urbans de reggaeton i bachata. En canvi, fa tres anys se’l va emportar Reïna, un grup d’indie-pop amb una proposta molt més tranquil·la. No sé cap on tiraran aquest any.

Una oportunitat d’or per lluir-se.
Sí, totalment! El Sona 9 és un concurs que té cert prestigi i que ha donat visibilitat a molts grups que a posteriori han triomfat. Jo porto poquet a la indústria musical i per a mi és una plataforma perquè la gent em vegi i sàpiga qui soc.

A pas de llampec...
La primera cançó la vaig treure a finals del 2020. A dia d’avui, he publicat un total de cinc cançons (senzills) i he actuat en tres concerts, tot posterior a la pandèmia, on encara no composava música. És en aquests moments quan m’estic posant més seriosament amb el meu projecte, perquè és clar, entre estudiar i treballar es fa una mica complicat de compaginar. Té un cost i un temps, però és ara quan li estic posant més atenció a la meva música per arrencar definitivament. 

A part de l’indie-pop, ha desenvolupat algun altre estil musical?
Doncs mira, en aquestes últimes cançons que estan per sortir, he barrejat una gran quantitat d’estils. Escolto molta música diferent i em quedo amb el que més m’agrada de cadascuna! El senzill que surt aquest diumenge té una part de rumba però també té un vals més orquestral. També agafo influència del hip-hop, el funk, la música urbana i soc una mica friki del jazz. No m’agrada només encasellar-me en un sol estil perquè crec que això em limita com a artista.

‘Les històries que mai m’han passat’. Un gir en el primer EP?
Són un total de cinc cançons. Aquest era el títol original, però el vaig canviar i ara es diu Flors i violes. És un àlbum que volia presentar l’any passat, però vaig decidir fer-li una espècie de re-branding al nom perquè em va semblar molt llarg.  Volia treballar una mica més les cançons, a més de gravar els videoclips, i per això es va posposar el llançament. Estic realment satisfet perquè són cançons en les quals porto molt de temps treballant. 

Algun referent del món indie?
Principalment, i per com és, et diria el raper estatunidenc Tyler, The Creator. És més que un raper, perquè també dedica molta importància a la part instrumental, així com a les bases, i té un gran coneixement de la música. Ell seria el meu referent artístic, però a nivell musical, et diria el grup d’electropop Cupido, Rex Orange County, Galgo Lento i els esmentats abans Figa Flawas.

L’inspira el paisatge d’Andorra?
Ara estic vivint a Sabadell perquè estudio a l’Autònoma, però sempre intento pujar els caps de setmana als Pirineus. Normalment no creo la música allà perquè vaig començar a composar a Barcelona, on tinc tots els estris. Però sí que crec que el Principat és un lloc molt tranquil i m’encantaria poder tenir un dia una casa a la muntanya per estar-me uns mesos tancat i compondre allunyat de tot el xivarri de la ciutat. 

Alguna història divertida del Roc.
Te’n puc explicar una de ben recent. Dissabte vaig actuar al Jambo, i resulta que tinc un problema amb una cançó, que sempre m’oblido del mateix tros de la lletra, i vaig portar una xuleta, però els més atents del públic em van enxampar.