Què significa per a vostè rebre aquest premi honorífic?
És un reconeixement que he rebut conjuntament amb dues excompanyes, Núria Fabregat i Mercè Ubach, ja que vam ser les tres primeres dones a formar part del cos policial d’Andorra. És un premi que ens omple d’orgull i que tampoc ens esperàvem!

En quin moment de la seva vida es  va plantejar optar a l’ofici?
Vaig prendre la decisió en el moment en què va aparèixer el primer edicte on buscaven incorporar dones a Andorra. Havia estudiat formació professional  administrativa i comercial, ja que el servei al públic sempre m’ha entusiasmat. Vaig entrar al cos amb 21 anys, i malgrat el meu desconeixement, em vaig adonar que tenia un clar sentiment de vocació. M’agrada molt ajudar les persones.   

Com va ser el procés d’inclusió?
Ens van enviar a nosaltres tres a dur a terme una formació bàsica a l’Acadèmia de la Guàrdia Civil. Érem la segona promoció de dones, devíem ser unes 300. La formació tenia una part de bastant estudi i després un altre vessant físic, amb els diferents exercicis propis d’un policia com ara aprendre tècniques d’intervenció. Posteriorment, vam fer un treball d’aplicació a la Gendarmeria francesa. Va ser una experiència molt enriquidora!

Una responsabilitat especial.
Per a mi és un honor haver pogut obrir, juntament amb les meves dues companyes, el camí a la incorporació de les dones al cos de policia. És un treball que reconforta i que satisfà moltíssim, ja que amb el nostre servei arribem a resoldre situacions molt complicades. Tanmateix, vull recalcar la col·laboració ciutadana del Principat, que trobo formidable.  

Què li ha aportat el seu càrrec en l’aspecte emocional?
No deixem de ser persones i a mesura que observem situacions desagradables, també canviem la nostra conducta i aprenem a controlar millor les emocions. Al final l’experiència acaba forjant el nostre caràcter. S’ha de tirar endavant i no enquistar-se en els sentiments.
Quins són els valors que li ha ensenyat la professió?
En destacaria l’honestedat, així com l’alegria que ens dona la feina ben feta. Però si hagués d’englobar tots els valors que he après a la meva carrera en una sola paraula et diria la generositat. Perquè oferim tota l’ajuda possible a les persones que ho necessiten. Són en definitiva molts més aspectes positius que negatius. Per a mi és tot un honor pertànyer a una institució com aquesta.

Ha patit mai algun problema de discriminació?
A nosaltres la població ens percep com un altre agent de policia. La gent es fixa en el nostre uniforme abans que en la persona, independentment del nostre gènere. Actuem en nom propi de llei, per tant no hi ha distinció.

Hi ha hagut els últims anys un increment de les dones al cos?
Sí, hi ha una tendència a l’alça  de personal, però és mínima. Encara ens cal que ingressin moltes més dones perquè hi hagi paritat.

Un consell per a futures policies.
Que no s’ho pensin dues vegades, i si és aquest el seu somni, que el persegueixin fins al final! Nosaltres som una policia petita i ens fem costat entre tots. Es tracta d’una feina molt gratificant i enriquidora, i més al nostre país, que es distingeix per una seguretat excel·lent. Animo que se sumin més dones perquè aquest treball els obrirà molt l’esperit.

Creu que ara se la concep d’una altra  forma a la dona policia?
No és que hagi millorat el tracte, sinó que s’ha normalitzat. Al principi érem les úniques i per això sobtava una mica, però el país i la societat han anat evolucionant de manera equilibrada. Ara ja no es discerneix si és un home o una dona policia, perquè som el mateix!

Finalment, quins són els trets característics de Rosa Guerris?
L’empatia, el somriure i saber escoltar les persones. Aquests són els aspectes que em defineixen.