Roser Sorribes: “Míster Google no espia, aprofita el que li dius”

Mentre que alguns naveguem desorientats per aquest nou món digital que se’ns tira a sobre, d’altres apreten per avançar-se i treure-li tot el suc. Sabien que hi ha una professió que es diu ‘trafficker’ (o ‘traffic manager’)? O que en un futur que ja és present tindrem una àmplia oferta de cultura en ‘streaming’?

‘Trafficker’? Ni sabia escriure-ho. 
Una professió lligada al màrqueting digital. És algú que controla els anuncis en xarxes per donar a conèixer una empresa o fer una oferta molt concreta. Crees l’anunci, el contingut i un embut de vendes per portar la gent cap allà. 

Posi’ns un exemple. 
Per exemple, una perruqueria: oferta un tractament gratuït si la clienta paga el rentat i pentinat. Es registren 170 dones, hi van 72 que consumeixen en aquell moment i es poden convertir en noves clientes si les saben fidelitzar. 

Veig que és publicitat també a l’abast de petits negocis.
Amb una inversió de cent euros a Facebook va tenir un bon retorn. La inversió digital com a tal és molt econòmica. Després, els meus honoraris, és clar. Però és assumible per qualsevol sector. 

Els que vivim de la publicitat tradicional hem de tremolar?
No, no. La publicitat impresa, en mitjans com són la ràdio o en pancartes coexistirà durant molt de temps amb la digital. La diferència és que la digital és una publicitat mesurable.

Entesos. 
Puc veure qui em compra i, a banda, a qui no compra puc preguntar-li per què no ho ha fet. Si necessiten més informació, per exemple. A algú que es mira l’anunci d’un pis no li puc anar a preguntar, però en publicitat digital sí que puc fer-ho. 

Com a usuari m’agobia.
Els algoritmes de Facebook, Instagram, etcètera. Com dir-ho sense que se’m malinterpreti? Som nosaltres mateixos qui ens encasellem. Jo aquí puc determinar que la meva publicitat sols arribi per exemple a dones de 40 anys i que tinguin nens i els interessi l’esport. 

Aprofita tots els meus ‘m’agrada’. 
Tu fas cerques sobre aire lliure, per exemple, i qualsevol publicitat relacionada t’acabarà arribant. 

Per això diem que Google ens espia. 
El senyor Google és molt llest: veu què t’interessa i et bombardeja. No ens espia, però aprofita allò que li expliquem. 

Un altre àmbit en què treballa vostè: els concerts en ‘streaming’. El futur. 
El món de la cultura ha quedat molt tocat: s’han deixat de fer gires, espectacles en directe, i una manera de reactivar-ho és a través de plataformes que ofereixin una obra de teatre, un concert presencial, a un públic més ampli. 

Com a públic m’interessa?
Per exemple, jo que tinc nens, si vull veure el musical El Rey León he d’anar a Madrid un cap de setmana, amb la despesa que suposa.   

Però i les sensacions?
Jo les valoro. Però és adoptar el model del futbol: un dia pots anar al camp, però  també pots mirar el partit des de casa. Al camp es viuen grans emocions, però es veu millor des de casa. És el que et dirà qualsevol aficionat.

Boníssim l’exemple. 
Això és aplicable a moltes coses. Per exemple, una convenció: un empresari pot assistir en línia. 

I els negocis, com hotels o taxistes, que  se’n beneficiaven?! 
Però també hi haurà l’esdeveniment presencial, només que tindran més públic que igualment no vindria. Això és aplicable a molts sectors. 

La Covid ho ha accelerat.
Potser m’ho criticaran, però diré que la Covid ens ha donat moltes oportunitats. Ho hem passat malament, i jo m’hi incloc, que he perdut feina, però o 
renovar-se o morir. Jo he deixat de ser venedora, comercial, per ser closer de vendes. 

La diferència?
La diferència està en l’ètica. 

??
Un venedor ven qualsevol cosa. Jo només allò que et sigui útil.