Ruth Casabella: “‘La Gioconda’ està molt sobrevalorada”

Arrenca al CAEE una nova edició de La Clau: la primera sessió, amb Leonardo. Li seguiran la Bauhaus (Aurora Baena), i els orígens del cine (Carles Sánchez).

Què és el més semblant que tenim avui a Leonardo: Gates?
No n’hi ha. Justament és la diversitat d’interessos el que el converteix en l’humanista total, una espècie que s’ha perdut. L’única relació que li veig a Gates amb Leonardo és que en té un quadre a casa.

Quant de bé li ha fet Dan Brown, al pobre Leonardo?
Un 60%, posats a quantificar, perquè ha incitat moltes persones a viatjar a Milà a veure el Sant Sopar, o a París a veure La Gioconda. I apropar-te directament a l’art, sense intermediaris, no té preu.

I un 40% de mal!?
Sí, perquè ha distorsionat el significat d’aquestes dues obres. Però això a Dan Brown tant se li’n dona. Ell finalment el que fa és vendre llibres.

Ja que parla de ‘La Gioconda’: n’hi ha per tant?
En absolut. Està sobrevaloradíssima. S’ha convertit en una icona universal gràcies al màrqueting. Crec que hi ha altres obres seves molt més interessants.

Per exemple?
La dama de l’ermini. Però és clar, el museu Czartoryski de Cracòvia no té els recursos del Louvre. És en la meva opinió molt més pertorbadora que La Gioconda.

Però no tan enigmàtica...
Si el que busques és un somriure enigmàtic, quan vagis al Louvre, a la mateixa sala de La Gioconda, rere l’exèrcit de japonesos amb mascareta, hi ha el seu Sant Joan Baptista. Això sí que és enigmàtic, amb un somriure molt més coquin que La Gioconda. Que d’altra banda és una còpia.

Com!?
L’original estic segura que està al magatzem. No s’arriscaran que qualsevol sonat li foti un cop. O que se l’endugui, com ja va passar una vegada.

De tots els Leonardos, el pintor, l’escultor, l’arquitecte, l’urbanista, l’anatomista, el zoòleg, l’inventor, quin és el que més li interessa?
L’organitzador de festes.

Perdoni!?
Era un relacions públiques consumat, tot i que fuig de la Roma del Papa Lleó X perquè se sent incòmode amb les rivalitats entre artistes. Però amb aquesta funció el van contractar a la cort dels Sforza a Milà.

En què no va excel·lir, Leonardo?
Replantegem-ho: en què va excel·lir?

!?
Com a pintor té una vintena d’obres, de fet només en va acabar setze. N’hi ha molts altres de tan bons com ell. O més. Miquel Àngel, per exemple. Com a enginyer militar? També n’hi va haver de millors. Que escrivia de dreta a esquerra!? Com tants esquerrans.

I ara em dirà que la majoria dels seus projectes es van quedar als plànols. Com el professor Franz de Copenhaguen!
Perquè no va trobar els recursos necessaris. Mira el tanc de 28 canons: els Sforza n’haurien estat encantats. Però era impensable reunir el bronze que requeria l’artefacte. La gran escultura eqüestre del pare de Ludovic el Moro també es va quedar en projecte per falta de matèria primera.

Ara el volen treure de l’armari. Cal?
Era homosexual, no en tinc cap dubte. Però ho havia de dissimular per pura supervivència. Per això la seva sexualitat ha quedat desdibuixada. Quan estava d’aprenent al taller de Verrocchio ja el van acusar de sodomia. I Melzi i Salai eren alguna cosa més que els seus deixebles. Vols proves?

I tant.
Mira el Joan Baptista. No el trobes molt més erotitzat que La Gioconda? És clar que això també li passa a Miquel Àngel: els seus àngels són molt sexuals!