Metge, investigador i escriptor català. Catedràtic a la Universitat de Leicester i a la Universitat Oberta de Catalunya. Dilluns vinent intervé com a moderador i per presentar l’acte d’obertura de la 39a Universitat d’Estiu i Tardor. 

Primer de tot, a què atribueix el salt exponencial que ha viscut la medicina les últimes dues dècades?
Ve donat per la tecnologia, i dintre de la mateixa destacaria la genètica com el factor principal. Els avenços tecnològics han evolucionat molt els darrers anys. Hem entrat des de principis de segle en l’època postgenòmica, que vol dir que fem servir una gran quantitat d’informació genètica per aconseguir millores en el camp mèdic. Sota el meu criteri, és la ciència qui està conduint tota aquesta revolució. Tanmateix, hi ha certs assumptes bioètics, socials i d’atenció personal que encara queden endarrere. Ho veiem perquè tenim centres de salut a tot el món molt saturats! De fet, penso que són aquestes millores del sistema les que col·lapsen el servei sanitari.
 
Ja va vaticinar el progrés mèdic en el seu llibre ‘Inmortales y Perfectos’.
La paraula immortalitat la vaig fer servir una mica per provocar i alhora per fer veure on estan els límits de la millora científica. De totes maneres, la immortalitat, sobre el paper, hauria de ser possible. Ja existeixen alguns éssers vius, com cert tipus de meduses o alguns animals que els seus teixits no es degeneren mai, i per tant, no envelleixen! Tot i això, és veritat que en el cas dels humans resulta un tema més complicat. La pregunta és: volem tenir més salut o un major temps de vida? Són preguntes que per primer cop la ciència formula amb la possibilitat de fer-les realitat, ja que avui dia comptem amb les eines necessàries per començar a assumir aquesta fita. 
 
Ha dut a terme algun descobriment significatiu en la cura del càncer?
Sí, al laboratori vam inventar un tractament nou per a una leucèmia bastant estranya. Resulta curiós perquè vam observar que aquesta presentava una mutació similar a la dels melanomes, que són un tipus de càncer de pell. Aquest descobriment ens va permetre utilitzar un fàrmac que s’usava normalment per tractar el melanoma i emprar-lo per curar aquesta leucèmia. El resultat va ser  un èxit! De fet, vam salvar la vida a un pacient a qui no li feien efecte els tractaments convencionals per a la leucèmia. Estic molt orgullós d’haver pogut contribuir en aquesta investigació. 
 
Està demostrat científicament que ingerir certs aliments pot generar algun tipus de tumor al nostre cos?
Sí, ho està. De fet, és un dels quatre o cinc aspectes que sabem amb certesa que pot propiciar un càncer. Altres d’ells són el consum de tabac i l’alcohol. Està comprovat que mantenir una dieta rica en greixos augmenta l’aparició del càncer de còlon. De fet, estem veiem que hi ha un increment d’aquests càncers en la població jove, ja que els hàbits alimentaris han empitjorat! Això tampoc vol dir que qualsevol vici és dolent, com prendre’s una copa de vi un dia o menjar-se un pastís. El que resulta perillós és el seu consum en excés. 
 
Creu que incloure robots podria millorar el panorama sanitari actual?
Penso que tots aquests avenços tecnològics no són ni bons ni dolents, tot depèn de com els utilitzem. Agafem com a exemple l’energia nuclear, es pot fer servir per il·luminar tota una ciutat, o bé com a arma de destrucció massiva. En el cas de la intel·ligència artificial, passa el mateix. Evidentment, té una sèrie de perills molt rellevants, com per exemple, que es doni una assistència sanitària on l’atenció al malalt l’efectuï un algoritme i es perdi així el factor humà! No ho hem de deixar tot en mans dels robots. 
 
Com s’explica que al segle XXI s’hagi pogut patir una pandèmia?
Perquè no era tan inesperada, ni tampoc tan diferent d’altres situacions que hem viscut en el passat. Les epidèmies són un fenomen que sempre han tingut lloc a la nostra història i que continuaran sorgint en el futur. De fet, ja ho vaig avisar en la darrera pàgina del meu llibre Las grandes plagas modernas, publicat el 2010, escrivint que ens preparéssim per fer front a nous virus! Hem de saber que els microbis evolucionen, i sempre hi ha un risc que un d’ells pugui ser perillós. 
 
Per últim, fins a quin lloc arribarà la ciència en la cura de les malalties?
La medicina no s’aturarà en el punt en el qual es troba avui, continuarem avançant. Ara bé, té límits? Ja es veurà.