Guia turístic de professió,  Pierre Chinh és també el representant de l’entitat Infants del Món al seu país, Vietnam. Aquests dies visita Andorra per sumar voluntats i portar ajuda cap a casa

L’objectiu és donar una educació a aquests infants. 
No sé si ho saben, però al nostre país, Vietnam, l’educació no és gratuïta més enllà del nivell maternal, a partir d’aquesta tan bàsica, cal pagar. No està a l’abast de la majoria de les famílies. Per això l’objectiu d’Infants del Món en aquest cas és ajudar a pagar els estudis.  De pas, encoratjar-los a estudiar. 

La via per sortir de la pobresa. 
Efectivament. Només a través dels estudis tindran una oportunitat de canviar la seva vida. Per això busquem padrins, madrines, entre els andorrans, com entre els francesos i els espanyols.  

Si no reben ajuda, a quina edat deixen d’estudiar. 
Als onze anys, com a molt. Només la primària. Per això, deia, busquem padrins que els ajudin a seguir endavant. L’apadrinament dura mentre els nens estudien, quan para, acaba l’apadrinament també. Però mentre estudien, els padrins estan contínuament informats de com avancen, els infants els escriuen com a mínim un parell de cops per explicar com va el curs...

Sense estudiar, quin futur tenen, com s’hauran de guanyar la vida?
Al meu país, saben?, qui no treballa no percep cap mena d’ajuda. Hi ha els qui treballen per a l’Estat, més afortunats, i aquesta part de la població, més pobre, que té oficis com la pesca, la construcció, o els tallers de costura en el cas de les dones. Són oficis molt insegurs, amb molt d’atur, i només cobren el dia que treballen, viuen al dia. 

Condicions dures. 
Molt. Viuen en petits vaixells, o en casetes que no tenen més de 35 metres quadrats per a famílies a vegades de quatre o cinc fills. La subsistència és difícil i les oportunitats d’enviar els nens a l’escola, escasses. I si hi envien un fill, no hi poden enviar els altres. 

I per a les noies...
...encara és més difícil que puguin tenir una educació.

El cercle de la pobresa es tanca. 
Efectivament. Si poden estudiar, podem formar metges, infermers, docents, fins i tot algun enginyer. 

Resulta car?
En el cas de l’ensenyament mitjà, uns seixanta euros. Que pot no semblar molt per als europeus, però per a ells que, com deia, reben el salari només el dia que treballen, és inassolible. 

Seixanta euros, aquí...
En el cas dels estudis universitaris és  una mica més, és clar, la matrícula pot ser de 300 o 400 euros. 

Qui vulgui col·laborar?
Ho pot fer com li convingui. Per exemple, uns 25 euros al mes. O l’aportació que millor els convingui. Amb això, ja s’imaginen com podem canviar la vida d’aquests petits. 

Estem sent generosos?
Bé, què dir-ne, últimament ha caigut bastant el nombre d’apadrinaments. Per exemple, a Andorra teníem al voltant de seixanta col·laboradors fa uns anys, però ara mateix s’ha reduït força i ens hem quedat en trenta-cinc o així. 

És per això que està aquí.
Òbviament. Espero que aconseguirem incrementar el nombre, és l’oportunitat d’oferir una bona vida a nens que si no, ho tenen molt complicat. 

Vostè...
Treballo com a guia turístic de grups angloparlants i francòfons.