Arriba l’escalf de la primavera, tot arbre reverdeix, tota planta floreix i el cant dels ocells emergeix. Deixem enrere el gèlid fred i les hores de llum allarguen les nostres tardes. Època de tradicions: Sant Jordi, el drac i la rosa. 

Recordo com cada 23 d’abril matinaves, preparaves el cafè i quan tot era silenci anaves a buscar la rosa. La rosa més roja, de pètals vellutats, remullada per les gotes que apareixen a primera hora del matí formades per la condensació de la humitat. La rosa més bonica, encara plena de vida. Sempre deies que t’agradaven les flors i tenies la sensibilitat necessària per cuidar-les. D’altra banda, jo feta un desastre i totalment distreta per la monotonia, anava a la plaça a última hora per comprar-te aquell llibre que, tot i no encertar-la, sabia que a tu t’agradaria. Doncs, més enllà del detall, valoraves el moment de tendresa que suposava donar-te’l i veure com somreies. Ambdós sabíem que aquell moment ens unia. Malauradament, tu ja no hi ets. La teva pèrdua és present. 

La mort és tangible, és concreta, ja que quan comencem a viure comencem a morir. Malgrat això, com sostenir el dolor del record d’aquells éssers estimats que ja no hi són? Resulta inevitable recordar. El dol no finalitza en un moment determinat després de la pèrdua d’un ésser estimat, ja que aquests records ens apropen al dolor de l’absència. Es poden experimentar emocions i reaccions intenses tals com ansietat, enuig, depressió, culpabilitat, tristesa o dificultats per dormir, entre d’altres. 

Com podem suportar el dolor que ressorgeix? El dolor és quelcom natural que cal sentir com a resposta normal davant de moments complicats. Cal autoritzar-nos a estar tristos, a expressar el que sentim, o a recordar aquelles persones que ja no hi són. Hem de resignificar-lo, ja que el dolor davant dels recordatoris com l’aniversari o altres successos relacionats amb la mort del nostre ésser estimat ens demostra que la seva existència va ser important per a nosaltres. En primer lloc, hem de ser conscients que davant de la proximitat de dates significatives és normal experimentar reaccions i emocions intenses. Conèixer-les ens pot ajudar a entendre-les i fins i tot transformar-les en oportunitats per a reconnectar i recuperar-nos. En lloc de concentrar-nos en la pèrdua, pot resultar una oportunitat per recordar la relació o per començar una tradició. Qui diu que ha de desaparèixer la vinculació?

No hi ha un temps preestablert per superar una pèrdua, ja que el temps emocional no té correlació amb el temps cronològic. No obstant això, la intensitat de les reaccions o experimentació d’emocions tendeix a disminuir. Tanmateix, si consideres que el dol empitjora o interfereix en les activitats de la teva vida diària és crucial sol·licitar l’ajuda d’un especialista en salut mental, ja que un dol no resolt o complicat pot derivar en altres alteracions de l’estat anímic, altres problemes de salut mental o patologies diverses. Procura recuperar la sensació de control i direcció en la teva vida sense deixar anar el vincle de la unió. Recorda que sentir-te millor no és oblidar, sinó viure. No resulta saludable mantenir-se en el moment de la pèrdua.  

Novament, arriba Sant Jordi, comença a clarejar el dia, sona el despertador i la cafetera emet el soroll entre esbufec i escopinada marcant el final del seu cicle. Surto a trenc d’alba a la cerca de la rosa més vistosa, de pètals vellutats i mullada per la rosada, però fluctuen els primers records, els quals evidencien la teva pèrdua. Fruit de la tradició, continuo baixant a la plaça en cerca d’aquell llibre o excusa que ens unia. Esperant aquell moment tan nostre, aquell intercanvi emocional que es produïa. Malgrat això, paralitzada pel record, decideixo iniciar una nova tradició i escriure la nostra història. Doncs, com afirmen els especialistes, escriure ajuda a posar paraules i sorolls al buit silenciós d’una pèrdua. D’aquesta manera, de ben segur que, allà on siguis continues mirant-me amb cara d’expectació. Tu amb el teu somriure i jo amb la meva admiració.