Sentiment de buidor

Et passes la vida intentant aconseguir quelcom que desitges (acabar els estudis, aconseguir l’èxit professional, trobar una parella estable...) però tot i això, sents una profunda buidor en el teu interior. No saps d’on prové i procures omplir-la amb diverses relacions afectives, projectes nous o augmentant en excés l’exercici físic. Tanmateix, passa el temps i aquesta buidor persisteix en el teu interior fins al punt de desequilibrar-te i, per tant complicar la teva existència. 

Per què em sento buit? És ben cert que quan pensem a sentir-nos buits ens ve a la ment una ruptura de parella, la pèrdua d’un ésser estimat o una decepció. Tanmateix, les causes poden anar més enllà de la nostra consciència: ens podem sentir angoixats, estressats, tenir frustració personal, etc. Perdem el sentit de la vida, perdent-nos així a nosaltres mateixos. 

Manifestar la buidor és difícil perquè és un sentiment que no es pot definir per aquells que el pateixen i que resulta difícil de comprendre per a aquells que ens envolten. Escapa del nostre control, ja que no som capaços de determinar el seu origen. Des de la psicologia, entenem aquesta insatisfacció emocional com un patiment, malestar o tristesa que ens desconnecta del nostre “jo”. Sentir-se buit emocionalment no equival a l’absència d’allò que no tenim, sinó que fa referència a una ferida no resolta, una cicatriu que no tenim curada. 

La buidor que es produeix pot esdevenir emocions negatives com la desmotivació, la desil·lusió, l’angoixa o la tristesa. Es torna insuportable i ens inhabilita. Entrem així en un cercle viciós on les emocions s’apropien de nosaltres fins al punt d’influenciar el comportament amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. Evitem el compromís, ens allunyem o fins i tot eludim responsabilitats. Es dificulta escapar-ne amb el risc  d’esdevenir alteracions de l’estat anímic tals com la depressió si perdura en el temps. Segons hipòtesis neurobiològiques, la depressió s’inicia per una desconnexió del sistema prefrontal (àrea encarregada d’integrar tota la informació i regular les funcions executives entre altres) amb el sistema límbic (àrea que regula les emocions, la conducta sexual, la memòria...). 

Com podem fer-li front? Primer de tot, cal acceptar que es tracta d’un sentiment que elaborem nosaltres i per tant forma part de la nostra ment. Apareix per fer conscient allò que ens pertorba emocionalment des del nostre subconscient. No hem de lluitar contra ell, sinó conèixer-lo, acceptar-lo i transformar-lo. Cal submergir-nos en el nostre interior, identificar l’arrel dels factors que ens produeixen emocions negatives. No et castiguis per sentir-te d’aquesta manera, aprèn a mantenir un diàleg amb tu mateix des de la compassió. Freqüentment, quan experimentem aquesta buidor emocional recorrem al món exterior per tal d’omplir aquesta sensació. Moltes persones intenten suplir aquest buit emocional refugiant-se en mals hàbits (com per exemple les compres compulsives, l’abús de substàncies tòxiques...) que produeixen més ansietat i per tant molt malestar. Altres, mantindran relacions destructives per por al rebuig o a la soledat. No hem de caure en l’error de buscar fora allò que podem omplir nosaltres mateixos. 

Aprofita el temps per conèixer-te i realitzar quelcom que desitges de veritat. Només enfocant-te en tu mateix i les teves necessitats podràs connectar amb els teus desitjos, somnis i esperances. Exercicis com la meditació, l’escriptura o l’exercici físic de forma moderada et podran ajudar a connectar amb el teu jo interior. Dedicar-te temps a tu mateix t’allunyarà d’aquesta sensació. Tanmateix, no és fàcil arribar a l’arrel del problema, i per tant caldrà l’ajuda d’un professional en salut mental per descobrir-ho i per aconseguir aquelles eines que t’ajudaran a gestionar el malestar i aconseguir el benestar personal. 

Per últim, recorda que ser la teva pròpia prioritat és una manera de recuperar la teva llibertat, d’omplir amb autoestima, llum i seguretat el teu buit emocional. Doncs, aquest no se soluciona amb objectes, persones o altres hàbits. Aquest comença posant el focus allà on veritablement importa: tu. La responsabilitat d’estar bé correspon sempre a un mateix.