Està vostè estressat, cansat, atabalat, fart? Doncs agafi pinzells –o una galleda de pintura– i bolqui-hi la seva frustració. L’art és curatiu, defensa Yolanda Sanmarcos. Il·lustra la nadala d’Autea, amb poema de Teresa Colom

‘Art coaching’? 

Hi ha qui necessita desconnectar de la vida. Alguns ho fan amb esport, ioga, per trobar equilipi emocional. Jo ho faig per mitjà de l’art: ajudo les persones a superar alguns punts de la seva vida.

Comencem a entendre-ho. 

Ajudo i acompanyo alguna gent, per exemple, a guanyar confiança a través de l’art. Dono estratègies per superar punts una mica febles. 

Per exemple. 

Hi ha qui té molta ira continguda, sentiments molt forts, passionals, i necessita un mètode de desestrès. Per exemple, amb la ira, no agafaran pas una metralleta, oi? Doncs els ajudo a trobar una tècnica artística molt forta, com llançar pintura, coses així. Segons la persona vehiculo la tècnica, m’hi adapto, perquè s’alliberin. 

Pintar en vermell o negre? 

Tal qual: agafes globus plens de pintura i els llances contra la paret. Allibera. Alleuja. És divertit. 

El problema, la paret de casa teva.  

També hi ha gent que vol ser artista però és tímida. Els puc oferir tècniques per superar-ho. Tot i que amb tècniques com la programació neurolingüística, ja no l’art. Tècniques d’ancoratge. 

Tècniques d’ancoratge? 

Per exemple, ràpidament: algú ha de parlar en públic. Fem una petita meditació, una visualització d’un moment molt positiu en què aquesta persona es va sentir bé, útil, capaç. Memoritzem aquest record en un gest: tocar-se el canell. Així, quan es posi nerviós, es tocarà el canell  i vindrà el record positiu. 

Descarregar ira a través de l’art fa pensar en Van Gogh.  No tots ho som.

És clar. Hi ha gent a qui no li servirà actuar sope les emocions a través de l’art, com no a tothom li serveix el ioga o fer esport extrem. Però sí que hi ha gent que, sense ser artista, s’alliberen pintant, es treuen pes de dins. 

Ja que ha col·laborat amb Autea: també l’art per a l’espectre autista? 

Hi ha una tècnica, el dibuix social: quan hi ha un nen afectat per un trastorn de l’espectre autista funciona molt bé dibuixar-li la situació en un paper perquè l’entengui. 

Què vol dir? 

Imagina que el Pol ha pegat el Quim, que plora. Agafo paper i faig un dibuixet de l’escena. 

I dibuixant ells? 

Sí, solen tenir una gran capacitat de concentració i un gran perfeccionisme. Tenen un do amb l’art, la música. És un refugi per a ells. 

Aquesta nadala amb Teresa Colom: hi ha hagut compenetració? 

Hem treballat separadament, però sope un tema molt específic. Quan hem ajuntat les nostres visions hem vist que encaixaven a la perfecció. 

Com es dibuixa l’autisme? 

De fet, lliga amb el meu treball habitual, que se centra en el món interior de les persones. L’he volgut reflectir en el sentit que sempre imposem esquemes, els humans som molt pesats determinant qui és bo i qui dolent. Volia superar aquesta mirada: a ulls de la natura i el cosmos tots som iguals. 

Al seu Facebook parla d’un punt d’inflexió vital superat amb l’art. 

Sí, en realitat aquesta trajectòria l’he iniciat en un moment de la vida que necessitava un canvi. Jo soc dissenyadora de producte: mobiliari, cotxes, motos... Però volia ser retratista, en realitat. Així que un dia vaig començar a pintar coses més personals. 

Ah!

Vaig trobar que per mitjà de la pintura jo estava sanant. Per això, si a mi m’anava tan bé vaig pensar que podia ajudar altres persones quan a fora tot cau i no hi ha a on agafar-se.