Servint emocions

Borda Vella
Av. Príncep Benlloch, 22
Encamp

Espai: acollidor 
Servei: impecable i expert 
Carta de Vins: selecta, llarga i amb bons preus
L’imprescindible: amanida caprese i pop escaldat 
Preu: 40-55 € 
Bola extra: cal reservar amb temps

Existeixen molts restaurants que funcionen amb una parella al capdavant. És un clàssic, un cuina i l’altre porta la sala. La Gemma i el Jordi són els responsables de la Borda Vella. Tots dos treballaven al sector bancari. A casa seva feien les seves pràctiques organitzant sopars on la Gemma cuinava i el Jordi aportava els vins. Aquesta era tota la seva experiència i amb ella van decidir deixar la banca i dedicar-se a la gastronomia. Primer el Jordi, i uns anys després la Gemma. Avui s’ho fan tot ells. Han decidit servir menys taules per controlar tot el procés. És la millor manera d’oferir quelcom més que un dinar o un sopar. Ells entenen la gastronomia des de les emocions, i això és el que ofereixen, amb els plats, les explicacions, els vins i l’espai, que, des que han reduït l’aforament, els recorda els sopars que organitzaven a casa, diuen.
A la Borda Vella trobareu una cuina clàssica però sempre amb una volta més que marca la diferència introduint ingredients poc habituals o tècniques de cocció diferents a les de la recepta tradicional. L’amanida caprese per menjar amb cullera, el carpaccio de gamba amb gelat de cap de gamba i alga nori, o el llamàntol amb ou de pagès, patates fregides i xoriç picant són alguns entrants que ho demostren. Les carns també són sensacionals i a la seva carta destaquen la guatlla al forn farcida de foie i poma o el filet amb salsa de foie i tòfona blanca. Per acabar, deixeu espai per a les postres, el culant amb gelat d’AOVE de tòfona o la tatín de pera s’ho mereixen. També cal esmentar la carta de vins. Si sou wine lovers gaudireu de les sàvies explicacions del Jordi i d’uns preus gens inflats que permeten triar referències d’alt nivell.
En un moment on les propostes a moltes cartes semblen calcades, la Borda Vella és un restaurant que surt d’aquesta homogeneïtzació i que, amb les receptes de la Gemma i el savoir faire del Jordi, serveix sensacions. Per això és possible que, quan marxeu, no us preguntin com heu menjat, sinó que us demanin com us ho heu passat.